|
Per primera vegada el ple del Parlament Europeu ha aprovat un informe sobre l’accés a l’habitatge. Una problemàtica, que no es limita sols al nostre país, sinó que és una situació que també pateixen altres indrets de la Unió. Així, aquest informe, posa de relleu un dels problemes que actualment més preocupa als ciutadans i ciutadanes europeus; un problema que transcendeix l'àmbit de la planificació urbana i s'inscriu en el context més ampli de les polítiques socials. Encara que la UE no disposa de competències específiques en matèria d'habitatge, un gran nombre de polítiques comunitàries (sobretot en matèria de medi ambient, energia, transports, política social o fins i tot mesures per afavorir el mercat comú) tenen repercussions directes o indirectes en la situació de l'habitatge en els diferents Estats membres. Per altra banda, la Carta Europea de l'Habitatge, defineix l'habitatge com un bé de primera necessitat i un dret social fonamental que es troba en la base del model social europeu. En aquest context, és important identificar els factors que tenen repercussions en l'habitatge, a fi de posar en pràctica una política «socialment responsable» i fer l'habitatge accessible per a tothom. L’Informe del PE centra la reflexió sobre l'habitatge entorn a tres eixos bàsics: la dimensió social, la dimensió ambiental i energètica, i la dimensió de coordinació. El ple del PE ha defensat que no sols els nous Estats Membres (com així preveu ja el nou Reglament del programa FEDER), sinó que tots els països de la Unió puguin optar a subvencions per a l’habitatge en una sèrie de casos específics, el que confereix de facto a la UE una part de les responsabilitats en la matèria. Finalment, destacar la importància de la formació en matèria de planificació urbana en el marc del Fons Social Europeu, per tal de promoure la difusió de noves tecnologies i de productes de construcció més eficients que permetin millorar l'eficiència energètica en el sector de l'habitatge.
L’informe analitza la realitat actual del món àrab, de la qual destaca que la majoria d’aquests països no han aplicat les reformes necessàries d’acord amb l’evolució econòmica i política del món contemporani. Així, en alguns territoris, se segueixen violant els drets humans, mentre la dona segueix exercint un rol depenent i el poder, moltes vegades, arriba a ser dictatorial. El text aprovat esbossa una estratègia europea de suport cap a una evolució més democràtica del món àrab i subratlla la importància del diàleg intercultural, que per Rocard no significa necessàriament occidentalització, però sí que implica l’acceptació d’uns valors democràtics i de respecte dels drets humans. Aquest diàleg hauria d’ocupar-se de la lluita contra el terrorisme, però també hauria de tractar els problemes de desenvolupament, treball, bona governança i respecte pels drets humans. L’informe suggereix que la UE, més enllà de mantenir les seves formes de relació bilateral entre estats o subregions, hauria d’expandir les seves relacions amb el món àrab. Per aconseguir-ho, el text conclou que la Unió hauria d’augmentar les seves relacions amb les organitzacions regionals existents (com la Lliga dels Estats Àrabs, el Consell de Cooperació del Golf, i la Unió del Magrib Àrab, si aquesta última es revitalitza), així com potenciar els instruments i estructures d’intercanvi existents (Euromed, Programa Meda, acords d’associació i la Política de Veïnatge), i també recolzant els actors no estatals en la regió. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
© 2007 CatalunyaEuropa - Grup Socialista al Parlament Europeu | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
