Article de Maria Badia: "Joc net, el bé del futbol i dels jugadors" (Diari de Girona, 18.09.2007)

Fa pocs mesos, concretament el passat 27 de maig, el Consell Executiu de la FIFA decidia vedar la pràctica del futbol en partits internacionals en estadis situats a més de 2.500 metres d´altura. La reacció dels països afectats per aquesta decisió, sobretot la Comunitat Andina, no es va fer esperar. De tal manera que al cap d´unes setmanes, el president de la FIFA, el Sr. Blatter, anuncià que el veto es posava a partir dels 3.000 metres d´altura en lloc dels 2.000. Amb aquesta nova decisió es deixava La Paz -Bolívia- exclosa de les eliminatòries a la Copa Mundial Sud-àfrica 2010.

Amb la visita de finals de juny del president Evo Morales a Zuric, la FIFA es va comprometre a revisar de nou el tema de La Paz. Acordaren que el mes d´octubre una comissió mèdica estudiés els temes de competició en condicions especials d'alçada, calor, fred, alt percentatge d´humitat... No van ser poques les veus que des dels països afectats, afirmaven que les respostes al veto a l´altura es podien buscar en l´economia.

La mercantilització del futbol ha portat a un èxode massiu dels jugadors d´elit dels països sud-americans a Europa. Cada any, una mitjana de 600 jugadors de futbol de Sud-americà juguen a les lligues europees. Cada jugador de seleccions nacionals ha de jugar uns 18 partits en l´espai d´un any i mig a Sud-amèrica, sense comptar els partits de lliga europea, que són uns 60 per any, i excloent-ne participacions a la Lliga de Campions o Copa de la UEFA. Per tant, si comptem les hores de vol d´anada i tornada i les setmanes de preparació, tot plegat fa una suma d´hores que evidentment afecta en gran mesura els jugadors i els clubs. Més que l´altura, fa dècades que es comprova que el que perjudica realment els jugadors són els calendaris tan ajustats i la intensitat de les competicions. Tot això es creu que podria explicar la multiplicació de lesions i el fet que als 30 anys, els jugadors siguin massa grans per poder aguantar un ritme com el que se´ls exigeix actualment.

Quan llegia la desgraciada notícia de la mort d´Antonio Puerta, el futbolista internacional del Sevilla que tenia 22 anys, em van venir al cap els comentaris fets fa uns mesos, arran dels vetos a l´altura. L´equip on jugava Puerta tenia programats quatre partits de màxim nivell en nou dies. Antonio Puerta s´afegeix a una llista de jugadors de futbol que han perdut la vida en el que poden ser accidents, però els antecedents de cadascun d´aquests accidents dóna peu a pensar que les causes podrien estar relacionades amb l´excessiva proliferació de competicions i a l´augment de l´esforç competitiu exigit als jugadors.

El futbol té dos principis fonamentals, joc net i el bé de l'esport. Caldria afegir-ne un tercer: el bé dels jugadors.