La diversitat cultural per fi compta amb un instrument jurídic a nivell internacional que la protegeix de les pressions de la globalització i de la política comercial internacional i liberalitzadora que amenaça el sector cultural i de les arts. Amb la ratificació per part de 35 països de la Convenció sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals es garanteix que la riquesa artística d´un país no depengui estrictament dels criteris econòmics i comercials que la indústria del sector es veu obligada a obeir, sinó que permet concebre la cultura com a factor de lliure expressió de la identitat, la creativitat i de la llibertat de pensament.

S´ha d´aplaudir als països que han ratificat la convenció, perquè ara protegeixen la creació cultural. Deixar que el mercat per ell sol la reguli és perillós, ja que exportadors privilegiats poden monopolitzar tots els espais de transmissió i no donar l´oportunitat d´expressar-se a creadors locals. Si s´apliquen els principis de "protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals", "crear les condicions perquè les cultures puguin expressar-se" i "fomentar el diàleg i el coneixement entre cultures", llavors podem estar contents perquè estaran establertes les bases de la supervivència d´una veu local.

L´expressió cultural és més que un bé econòmic. És un element d´identitat i un bé públic que s´ha de promoure i sostenir, sobretot quan tendeix a desaparèixer. La ratificació del text és un pas molt important per garantir-ne la supervivència, ja que ara els socis de la UNESCO podran apel·lar al principi de la excepció cultural quan es vegi amenaçada la producció pròpia per exemple en arts audiovisuals o escèniques.

Estats Units és el principal opositor de la Convenció per temor a perdre la seva influència, especialment en cinema i televisió. En tot cas, aquesta no és una proposta en contra de la seva hegemonia, sinó a favor de la pluralitat. Ja són dotze els països de la Unió Europea que han ratificat el text, també s´hi sumen Romania i Bulgària, però els 27 hi estan a favor i és només qüestió de temps que en facin la ratificació.

Pas a pas la cultura s´obre camí en un entorn que avui no li és gaire favorable. La societat del coneixement a la que aspirem necessita que les identitats locals i la independència creadora no es perdin, tot i que resulta molt difícil consolidar-les quan els productes globals guanyen mercat dia a dia. Una protecció mínima és imprescindible i considero un encert que es fomenti la creació cultural, que es protegeixi i que s´obri un petit espai perquè cada cultura s´expressi lliurement.