"Europa treu el cap al mar Negre (El Periódico, 14.01.2007)

A Bucarest i Sofia, entre focs artificials, concerts i actes solemnes en què la bandera de la Unió Europea s'hissava amb honors militars, vaig assistir, en un dels meus últims actes oficials com a president del Parlament Europeu, a les celebracions de l'any nou a Europa. I demà donaré la benvinguda al ple d'Estrasburg als 53 nous eurodiputats. Amb l'adhesió de Romania i Bulgària es tanca el procés que es va començar fa 17 anys amb la caiguda del mur de Berlín i que ha ampliat la Unió Europea fins a 27 membres. És la reunificació d'un continent que ha superat la divisió de Ialta i la trista herència de Hitler i Stalin.

A partir d'ara romanesos i búlgars són ciutadans europeus. També ho són les cinc infermeres búlgares condemnades a mort a Líbia, la dramàtica situació de les quals va entelar la festa a Sofia. També hi ha el temor que l'excés d'expectatives es transformi en frustració, sobretot entre els agricultors o els consumidors que temen augments de preus. Hi ha altres temors: la premsa belga anunciava que amb Bulgària arriben a la Unió Europea un milió més de musulmans. I la Gran Bretanya, trencant amb la seva anterior política, ha posat límits a la circulació de treballadors romanesos i búlgars.

ENRERE QUEDA la discussió sobre si aquests dos països ja estaven prou preparats per ingressar a la Unió Europea. Sens dubte els queda molt per fer, sobretot contra les males pràctiques administratives i la corrupció, en el funcionament del sistema judicial i lluita contra el crim organitzat. Però romanesos i búlgars han fet un gran esforç per complir les exigències comunitàries i serà més fàcil continuar impulsant les reformes des de dins la Unió Europea, d'aquesta manera s'evitarà la frustració que hauria causat un any més d'espera. Aquest procés ha pauperitzat una part important de la seva població. El 44% dels romanesos viuen amb menys de quatre dòlars al dia. I a Bulgària, on el procés d'ajust ha estat menys violent, són gairebé el 20%. Davant d'aquest panorama, molts han emigrat. S'estima que més de dos milions de romanesos ja treballen en altres països de la Unió Europea, molts d'ells a Espanya, cosa que representa el 20% de la seva força laboral. Aquells que no han pogut emigrar, han buscat dues vies de subsistència: el retorn al camp i a l'economia informal, amb connexions amb el crim i la corrupció organitzades.

A Romania l'agricultura ocupa el 35% de la població activa i a Bulgària, el 25%. La productivitat agrícola s'ha enfonsat a causa del repartiment de les terres de les antigues explotacions col.lectivitzades. A Bulgària el 87% de les propietats tenen menys d'una hectàrea.

El retard actual de Bulgària i Romania té les seves arrels en la pesada herència que van significar els règims de Zhivkov i Ceausescu, l'atroç llegat material del qual és l'immens palau que es va fer construir a Bucarest, mentre el país vivia en la misèria i a costa de destruir una gran part del que en altre temps va ser anomenat París dels Balcans. És el segon edifici civil més gran del món i actualment és seu del Parlament. Els seus desmesurats salons de marbre blanc es lloguen per a les festes de cap d'any.

L'any 2007 marca per a Romania i Bulgària una nova etapa en la seva història. Per a la Unió Europea representa un canvi important perquè la fa més heterogènia i més des- igual, li ofereix una finestra a la gran àrea estratègica del mar Negre i demostra que les raons eco- nòmiques perden pes davant de les polítiques per decidir la integració de nous membres. La renda de Bulgària i Romania és inferior al 35% de la mitjana comunitària. El desnivell de riquesa era d'1 a 5 entre la regió més pobra i la més rica a la Unió dels Quinze. A la Unió dels Vint-i-cinc, la proporció va passar a un 1 a 9. Ara, en la dels Vint-i- set , és d'1 a 13. Una heterogeneïtat inèdita.

L'eix de la desigualtat a la Unió Europea ja no és Nord-Sud sinó més aviat Est-Oest. Des de l'est de Polònia fins al sud de Grècia, la Unió Europea integra ara una gran zona oriental endarrerida que serà la gran receptora dels fons regionals i de cohesió.

QUAN VA CAURE el mur de Berlín era difícil imaginar que nou dels antics països satèl.lits o repúbliques de l'URSS serien membres de la UE i de l'OTAN. Però l'entusiasme que va seguir a la caiguda del mur ha estat substituït per un cert cansament que afecta les futures ampliacions i el projecte d'integració europea. El 2007, la Unió Europea farà balanç dels seus 50 anys de vida, i malgrat haver aconseguit tots els seus objectius, pateix una mena de desencant amb ella mateixa. Podríem dir que la Unió Europea, com molts homes i dones en la seva evolució psicològica, pateix la crisi de complir 50 anys.

¿Què hem fet? ¿Què ens queda per fer junts? ¿Per què, per a què i davant de qui estem units? El final de la reunificació del continent hauria, en bona lògica, d'impulsar la dimensió política del projecte europeu, o contribuir a la seva dilució, si, passats els 50, no s'aconsegueix trobar un nou impuls.

FONT: EL PERIÓDICO