ELECCIONS PRESIDENCIALS A VENEÇUELA (03.12.2006)
Anàlisi dels resultats electorals
El passat 3 de desembre es van celebrar a Veneçuela els comicis presidencials del país en els que Hugo Chávez, Movimiento V República (MVR), era el candidat amb més probabilitat de guanyar les eleccions i renovar el seu mandat com a president de Veneçuela. Segons les enquestes, la diferència entre Chávez i el seu principal rival, Manuel Rosales, recolzat pel seu partit, Un Nuevo Tiempo (UNT), a més de Primero Justícia (PJ), Movimiento al Socialismo (MAS) i altres organitzacions polítiques, oscil·lava entre 15 i 25 punts.
Finalment no van haver-hi sorpreses i Hugo Chávez va guanyar les eleccions amb una àmplia majoria respecte Manuel Rosales. Concretament, Chávez va obtenir al voltant del 60% dels vots, mentre que Rosales va obtenir-ne el 38%.
Els comicis electorals es van desenvolupar correctament i hi va haver una alta participació de més del 75% de la població. En total van concórrer a les eleccions 12 candidats, majoritàriament desconeguts per la població, a banda dels dos principals amb més probabilitats de guanyar els comicis.
Desenvolupament de la Campanya electoral
La campanya electoral, que va començar oficialment el passat 1 d’agost, s’ha desenvolupat sota un context polaritzat i de crispació amb episodis de violència física i virulència verbal. Els temes dominants en la campanya electoral han estat l’ús de la renda petrolera i la qüestió social, dos temes en que ambdós candidats tenien propostes molt diferents. Cap candidat ha sigut conscient dels excessos actuals a causa dels abundants ingressos petrolers, i, en aquest sentit, han continuat realitzant propostes populistes, sense proposar mesures a llarg termini per combatre realment la pobresa del país.
El projecte polític d’Hugo Chávez
Vuit anys després de l’arribada d’Hugo Chávez a la presidència del país, Veneçuela segueix dividida en el principal projecte del seu president: la “Revolució Bolivariana”, en referència a Simon Bolivar, amb la que pretén canviar les estructures econòmiques, polítiques i socials del país.
Segons fonts del Govern, Chávez ja ha acomplert dues de les tres fases de les que consta la revolució, que no es preveu que finalitzi fins el 2021. La primera fase va ser la creació de la Constitución Bolivariana, que va ser aprovada per referèndum popular l’any 1999. La segona fase incidia en la vessant econòmica del país, on destaca la importància del petroli i el gran augment de preu d’aquest, del 7$ de 1999 a 60$ en l’actualitat.
Després de la recent reelecció de Chávez, el president iniciarà la tercera fase del seu projecte: la cultural. Entre les reformes proposades destaca la creació d’un nou partit polític, composat per tots els sectors que donen suport al president, amb l’objectiu d’aglutinar bona part de l’electorat veneçolà.
A més, per tal de poder completar el procés de canvi iniciat, Chávez vol modificar la Constitució veneçolana per a poder optar a la reelecció com a president sense un límit de mandats preestablert.
La unificació de l’oposició
Un dels aspectes més novedosos en aquests comicis els han produït els partits que es troben a l’oposició. Per primera vegada, la majoria d’aquests partits han decidit unificar els seus esforços i crear una candidatura conjunta per tal de no escindir vots i poder guanyar a Chávez en aquestes eleccions. En aquest sentit, per primera vegada, Hugo Chávez s’ha enfrontat a una oposició unitària, tot i que molt heterogènia.
El principal líder d’aquesta plataforma és el governador de l’estat petroler de Zulia, Manuel Rosales, un polític amb poc carisma, però amb molta experiència política. A l’abril de 2002, després del cop d’Estat contra Chávez, va prestar la seva firma i el seu suport als sectors oligàrquics i conservadors en el decret pel que es declarava president del país a Pedro Carmona.
La necessitat d’una nova política
El desenvolupament de la campanya electoral ha mostrat a una classe política més preocupada pel present i el futur immediat que per les futures generacions. En aquest sentit, els candidats d’aquests comicis han realitzat promeses electorals basant-se en els beneficis que s’extreuen del comerç petrolífer.
Per la seva banda, Chávez ha seguit proposant noves missions de caràcter social. Els principals programes socials del seu Govern, al que li dedica fins un 44% del pressupost, són “Barrio Adentro”, que proporciona assistència mèdica a les famílies, “Yo sí puedo” amb el que els veneçolans i veneçolanes han après a llegir i escriure.
En canvi, Rosales ha promès una targeta de dèbit, anomenada Mi Negra, en referència al color del petroli, amb el que es pagaria el cost d’aquesta iniciativa. Amb aquest programa, Rosales vol donar entre 250 i 400 euros al mes a les famílies més necessitades del país.
Es troben a faltar propostes per a l’establiment de polítiques que tinguin com a objectiu l’eradicació de la pobresa i no el manteniment d’aquesta. Calen propostes que inverteixin en l’Estat i en la seva població. A llarg termini, les demandes de la població cap a l’Estat poden augmentar fins el punt de ser insostenibles per aquest, tot dependrà de l’evolució de l’economia extreta del petroli.
Barcelona, 17 de gener de 2007.