ELECCIONS LEGISLATIVES A SÈRBIA (21.01.2007)

El passat 21 de gener més de sis milions de ciutadans serbis han estat citats a les urnes per escollir els 250 membres del Parlament nacional. Les eleccions s’emmarquen en un nou context per Sèrbia al ser els primers comicis que tenen lloc després de la mort de l’expresident Slobodan Milosevic i de la independència de Montenegro el maig passat.

L’adopció d’una nova Constitució per part del Parlament serbi ha estat el motiu per anticipar les eleccions legislatives, que prèviament estaven previstes a finals de 2007. Cal tenir present que els comicis actuals s’han desenvolupat abans que l’ONU adoptés una resolució sobre el protectorat de Kosovo per tal d’evitar que es monopolitzés la campanya electoral.

Anàlisi dels resultats electorals

Tal i com indicaven les enquestes al llarg de la campanya electoral, els ultranacionalistes del Partit Radical Serbi (SRS) han estat la força política més votada en les eleccions legislatives a l’aconseguir el 28.56% dels vots. Com va succeir el desembre de 2003, el SRS, tot i ser el partit més votat, no podrà governar al no tenir aliats amb qui establir una majoria parlamentària.

Els reformistes del Partit Democràtic (DS), del president de la República, Boris Tadic, i el Partit Democràtic de Sèrbia (DSS), del primer ministre sortint, Vojislav Kostunica, han obtingut un 22.84 i un 16.38% dels vots respectivament. Ambdós partits polítics podrien formar Govern amb la petita formació G-17 Plus, que ha aconseguit el 6.84% dels vots.

Aquests tres partits formaven part d’una àmplia coalició pro europea que l’any 2000 va desbancar al president autoritari, Slobodan Milosevic. Tot i això, el DS i el DSS han esdevingut, finalment, rivals polítics. Per la seva banda, el G-17 Plus, un partit integrat per economistes, ha participat en els dos governs dirigits pel DSS i el DS durant aquests sis anys de transició democràtica.

A més a més, a la Cambra legislativa també hi seran presents el Partit Socialista de Sèrbia (SRS), fundat per l’expresident Milosevic, i el nou Partit Liberal-Democràtic (LDP), després de superar la barrera mínima del 5% dels vots, a l’obtenir el 5.6 i el 5.3% dels sufragis respectivament.

Segons els analistes, les negociacions per a la formació d’un nou Govern s’anuncien llargues i complexes. En aquest sentit, cal tenir present que si es trigués més de tres mesos en formar l’executiu, la llei obligaria a convocar nous comicis, dels que podrien treure rèdit els nacionalistes del SRS.

Anàlisi de la campanya electoral

La campanya electoral ha estat centrada pels temes socio-econòmics, tot i que la situació del Kosovo i la integració europea han estat altres temes claus.

Pel que fa a la situació de Kosovo, s’espera que Nacions Unides, que manté un protectorat a la regió, es pronunciï després de les eleccions. Els albanesos kosovars demanen la independència de la província, mentre que els serbis no volen renunciar a un territori que creuen que els hi pertany.

Els partits polítics serbis tenen una opinió gairebé unànime sobre aquesta qüestió, defensen que Kosovo no hauria d’esdevenir independent de Sèrbia. L’únic partit que s’ha manifestat a favor de la independència ha estat el LDP. Segons el seu president, Cedomir Jovanovic, cal ser realista i la “realitat és que Kosovo ha estat independent de Belgrad des de 1999”.

Les relacions amb la Unió Europea han estat les principals prioritats dels partits pro europeistes del país. Les negociacions per a la firma d’un acord d’associació entre Sèrbia i la UE, pas previ a ser declarat país candidat, van ser suspeses el maig passat. La falta de cooperació amb la UE i el Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (TPII) pel que fa a la captura dels criminals de guerra per part del Govern de Kostunica va provocar aquesta situació. El repte del nou Govern, doncs, serà reconduir aquestes negociacions amb Brussel·les per tal d’establir un acord d’associació.

Reaccions de la Unió Europea

La Unió Europea s’ha mostrat optimista amb els resultats electorals serbis. Tots els països membres de la UE han minimitzat la victòria electoral dels nacionalistes radicals del SRS.

Segons Miguel Ángel Moratinos, Ministre d’Afers Exteriors del Govern espanyol, “Que el Partit Radical hagi estat el més votat no vol dir que hagi guanyat; són les forces democràtiques les guanyadores ja que seran les que podran formar Govern”.

Pel president de torn del Consell de la UE, l’alemany Frank-Walter Steinmeier, els resultats electorals ofereixen “oportunitats per a la formació d’un Govern que mogui a Sèrbia cap Europa”.

La consecució d’un Govern pro europeu, principal repte actual de Sèrbia

Els partits moderats serbis han començat les negociacions per a la formació d’un Acord de Govern. Les negociacions seran difícils ja que l’alta fragmentació del Parlament permet diferents aliances.

Segons Bozidar Djelic, candidat del DS, destaca que “cal crear un Executiu que s’enfronti a qüestions tan importants com la reanudació de les negociacions amb la UE, Kosovo i la col·laboració amb el Tribunal de l’Haia. És molt important que Occident comprengui que dos terços dels ciutadans serbis recolzen les reformes i l’ingrés a la UE”.

Per altra banda, els líders del SRS reconeixen que no podran formar cap Govern. Segons Tomislav Nikolic, líder del Partit Radical: “no tenim socis per una coalició, no recolzarem cap Govern ni demanarem recolzament per a cap Govern minoritari nostre”.

En aquest sentit, doncs, l’aspecte més destacat és la possibilitat de cercar un acord per establir un Executiu pro europeu recolzat per les forces democràtiques i moderades del Parlament.

El futur de la província de Kosovo

Després de més d’un any de negociacions, l’enviat especial de l’ONU, Marti Ahtisaari, va presentar el pla dissenyat per la comunitat internacional per solucionar el conflicte d’aquesta província de Sèrbia. El document preveu la separació de Kosovo de Sèrbia, sense fer, però, cap menció a la paraula “independència”. A més, s’estableix que Kosovo podrà establir els seus propis símbols nacionals i ingressar en organismes internacionals com l’ONU.

També es contempla el nomenament d’un Representant Civil Internacional (RCI) que, segons les previsions, podria ser el diplomàtic holandès Peter Feith, que també ha contribuït a la pacificació de la província secessionista d’Aceh a Indonèsia. Aquest organisme serà de gran importància ja que serà la darrera autoritat al Kosovo i podrà anular decisions o legislació adoptades per les autoritats kosovars.

El proper dimarts 13 de febrer s’hauran de reunir serbis i kosovars per tal de retocar la proposta presentada, tot i que Sèrbia, després de les eleccions, encara no ha format un nou Govern. Després el text s’haurà de debatre al Consell de Seguretat de l’ONU, on Rússia podria exercir el seu dret de veto sobre la proposta.

En paraules de Javier Solana, alt responsable per a la Política Exterior i de Seguretat de la Unió Europea, espera que “ambdues parts mostrin responsabilitat, flexibilitat i que reconeguin la necessitat d’arribar a una solució realista basada en l’acord”.

Barcelona, 07 de febrer de 2007
 

RESULTATS DE LES ELECCIONS LEGISLATVIES A SÈRBIA (21.01.2007)

FONT: Govern serbi (http://www.srbija.sr.gov.yu/vesti/vest.php?id=31258)