ELECCIONS PRESIDENCIALS AL SENEGAL (25.02.2007)
Anàlisi dels resultats electorals
Abdoulaye Wade, president sortint i líder del Partit Democràtic del Senegal (PDS), va aconseguir renovar el seu càrrec en els comicis presidencials al Senegal que van tenir lloc el passat 25 de febrer. El Consell Constitucional va aprovar un total de quinze candidatures per a participar a les eleccions. Tot i el gran nombre de candidatures, Wade era el candidat amb més possibilitats de guanyar els comicis.
Wade ha aconseguit renovar el seu càrrec per cinc anys més en la primera volta electoral a l’aconseguir el 55.8% dels vots. D’aquesta manera, no caldrà celebrar una segona ronda electoral que estava prevista pel proper 18 de març. Idrissa Seck, antic primer ministre del Govern de Wade, ha estat el següent candidat amb un major nombre de vots al aconseguir-ne el 14.93%. En tercer lloc, Ousmane Tanor Dieng, candidat del Partit Socialista, ha obtingut el 13.57% dels sufragis.
La participació ha estat un altre aspecte destacat de la jornada electoral degut a l’afluència massiva de la gent a les urnes. Així, fins i tot, s’ha arribat a registrar un rècord en la història d’aquest país al superar el 70% de participació en uns comicis.
El Senegal, un exemple d’estabilitat per a l’Àfrica
Amb la celebració d’aquestes eleccions el Senegal torna a convertir-se en un exemple per a la resta de països del continent africà per la seva estabilitat política al llarg dels anys. Des de 1960, any en que va aconseguir la independència de França, i fins a l’actualitat, aquest país no ha patit cap cop d’estat ni cap situació violenta.
Aquesta estabilitat es deu a la cooperació entre els grups religiosos del país i l’Estat en àmbits tan diferents com la SIDA i/o la prohibició de la mutilació dels òrgans genitals de la dona l’any 1999. Aquest diàleg ha fet possible que tan sols un 1% de la població estigui infectada per la SIDA en comparació amb altres països africans que tenen més d’un 20% de la seva població infectada.
Anàlisi de la campanya electoral i dels principals candidats
La campanya electoral s’ha desenvolupat sense incidents a destacar. Les eleccions legislatives, que també s’havien de celebrar en aquest mateix dia, juntament amb els comicis presidencials, tindran lloc, previsiblement, el proper 13 de juny. De fet, els comicis legislatius ja havien estat prorrogats amb anterioritat pel president senegalès ja que havien de tenir lloc el passat juny de 2006. Aquests canvis han propiciat el rebuig per part de l’oposició i la resta de candidats que consideren que el president del país vol manipular els comicis.
Els comicis presidencials s’emmarquen en un context diferents a les anteriors de l’any 2000, ja que són les primeres que s’organitzen després d’haver-se aprovat un referèndum constitucional l’any 2001 que redueix la legislatura de les eleccions presidencials de set a cinc anys. Entre altres modificacions, també es redueix a dos mandats la possibilitat dels candidats per optar a la reelecció al capdavant de la presidència del país.
Entre el total de quinze candidatures que ha aprovat el Consell Constitucional per aquests comicis cal destacar-ne tres que il·lustren la cultura política del país. En primer lloc, la candidatura d’Abdoulaye Wade, president sortint, que es presenta a la reelecció a través de la seva coalició de “Sopi” (canvi, en la llengua autòctona wolof). És el candidat més veterà de les eleccions degut a la seva edat i a la seva llarga trajectòria política. Wade va quedar segon en la primera volta de les eleccions presidencials del 2000, però va aconseguir el suport del 59% dels votants durant la segona volta electoral i va guanyar al seu rival, Abdou Diouf, president de l’època del Senegal.
En segon lloc, destaca la candidatura d’Ousmane Tanor, candidat del Partit Socialista, que va ser un ajudant pròxim en les darreres eleccions presidencials de l’any 2000 del candidat Abdou Diouf. El nomenament de Tanor com a primer secretari del Partit Socialista va causar la marxa de figures històriques del partit com Djibo Ka i Moustapha Niasse. Aquestes escissions van ser un dels motius principals que van propiciar la derrota electoral de Diouf l’any 2000.
En tercer lloc, Idrissa Seck va participar com a director de la campanya electoral de Wade en les eleccions presidencials de 1988, 1993 i 2000 i va ser primer ministre en el Govern d’aquest. L’any 2004 va ser acusat de malversació i condemnat set mesos de presó, essent exclòs del Partit Democràtic Senegalès. Seck vol liderar el veritable “Sopi” a través de la seva coalició And Ligeey Sengaal (Construint Junts el Senegal).
Un dels principals temes de campanya ha estat l’emigració. Els candidats de l’oposició han acusat al Govern actual de fracassar en aquesta matèria pels intents dels joves d’arribar il·legalment a Europa en situacions precàries a causa de la situació del país, especialment pel que fa el mercat de treball i la situació de l’economia.
La corrupció ha estat un altre tema clau al llarg de la campanya electoral. Tots els candidats han coincidit en realitzar una bona acció de govern, a favor del desenvolupament de la democràcia i s’han mostrat contraris en qualsevol pràctica corrupte o il·legal. Tot i això, l’oposició ha criticat el president Wade per corrupció i per censurar llibertats civils.
En darrer lloc, la regió del Casamance, situada al sud del país, és un territori on existeix una ambició de secessió per part de certs col·lectius i actors de la regió. Les principals candidatures que optaven a la presidència del país han coincidit en buscar una solució pacífica al conflicte i ha rebutjar qualsevol voluntat de secessió de la regió.
Els reptes immediats del Senegal
Segons l’ONU la població senegalesa viu amb menys de dos dòlars al dia. Per fer front a aquesta situació i aconseguir millorar la qualitat de vida dels ciutadans, el nou president haurà de fer front a un conjunt de reformes imminents, especialment en l’àmbit del treball i de l’economia. En aquest mateix sentit, cal millorar la situació de l’atur al país que afecta un gran sector de la població i que fa que molts joves emigrin cap a Europa.
Barcelona, 5 de març de 2007.