ELECCIONS LEGISLATIVES AL NORD D’IRLANDA (07.03.2007)

Irlanda del Nord ha celebrat, el passat 7 de març, eleccions per escollir la composició de l’Assemblea de Stormont, formada per 108 diputats i amb competències en matèria de sanitat, educació, economia, transports i cultura. Aquests comicis són realment importants per aconseguir restablir l’autonomia de la regió, després de les negociacions que s’han produït aquests darrers anys. L’autonomia va haver de ser suspesa el passat octubre de 2002 quan l’IRA va ser acusada d’espionatge a la seu del Govern de Stormont. Des de llavors, el Govern de la regió ha estat controlat des de Londres.

Anàlisi dels resultats electorals
El Partit Unionista Democràtic (DUP) del reverend Ian Paisley, tal i com indicaven les enquestes, ha guanyat les eleccions legislatives amb el 30.1%  dels vots. El Sinn Féin (SF) s’ha consolidat com a segona força política, i primera de caire nacionalista, amb els 26.2% dels sufragis. La conjuntura política actual ha reforçat aquests dos partits, situats en l’espectre polític més radical en les respectives comunitats. Així, els votants unionistes, a l’expectativa del creixement electoral dels republicans, han optat per recolzar el reverend Paisley i viceversa.

Per contra, els dos partits moderats que dominaven la política d’Irlanda del Nord durant els Acords de Divendres Sant de 1998, han vist reduïda la seva representació en la formació de la futura Assemblea. El Partit Unionista de l’Ulster (UUP) ha obtingut el 14.4% dels vots, un 8% menys que en els anteriors comicis, i el Partit Social Demòcrata i Laborista (SDLP) el 15.2%, un 1.8% menys. El Partit de l’Aliança, una formació que es dirigia a ambdues comunitats i que tenia grans expectatives, s’ha hagut de conformar amb el 5.2% dels vots,  un 3.6% més que en 2003.

La participació va ser força important, al voltant del 63%, registrant una taxa més alta que en les darreres eleccions que van tenir lloc el passat novembre de 2003. Aquest augment mostra el nou context i els nous reptes que ha d’encarar aquesta regió en un futur pròxim.
 

El desenvolupament de la campanya electoral
A diferència de les eleccions de 2003, els comicis actuals s’han desenvolupat després del desarmament final de l’IRA, l’any 2005, i després del reconeixement, per part dels republicans, de l’autoritat de la Policia i Justícia nord-irlandesa, el passat gener d’enguany. Aquestes mesures mostren la decisió estratègica presa fa uns anys per part del moviment republicà, que s’ha mostrat favorable a cercar els seus interessos a través de la via política i no de les armes.

Fins a l’actualitat, el SF ha acomplert totes les demandes requerides pel DUP, així com les del Primer ministre britànic, Tony Blair, i el taioseach (Primer ministre en gaèlic) Bertie Ahern. Tot i això, Ian Paisley, líder i candidat del DUP, ha evitat declarar en tot moment si dirigirà el futur Executiu amb el republicà i ex comandant de l’IRA, Martin McGuinness. Per altra banda, els republicans s’han mostrat molt optimistes sobre les eleccions i, fins i tot, han presentat un manifest en el que la seva formació es compromet a treballar per restablir l’autonomia.

La Comissió de Seguiment Independent va indicar l’any 2006 que l’IRA havia canviat i desmantellat les seves estructures més importants. Després d’aquestes observacions i de les darreres decisions preses pel SF, així com les declaracions del seu líder, Gerry Adams, el DUP cada cop té més pressions per a formar govern amb els republicans. Durant anys, els unionistes no han volgut negociar amb els republicans perquè no confiaven en l’anunci realitzat per l’IRA, l’any 1994, d’abandonar les armes. Tot i les reticències de Paisley, aquest context ha canviat i la data límit per formar un nou govern és manté vigent pel proper 8 de maig, després de que Blair hagi restablert l’autonomia del Nord d’Irlanda.

Sense la presència de violència durant la campanya electoral, el contingut dels programes polítics s’han basat en temes com la sanitat, l’educació o el nou impost sobre l’aigua. A més a més, per primer cop, els votants han pogut escollir a un membre de l’Assemblea d’una minoria ètnica i ecologista. Es tracta d’Anna Lo, nascuda a Hong Kong i resident a Belfast des de fa trenta-dos anys, que ha pogut presentar-se a les eleccions pel Partit de l’Aliança.

Amb la fi dels enfrontaments sectaris s’ha establert, també, una conjuntura de bonança econòmica que ha multiplicat el preu de l’habitatge i ha creat ocupació en sectors on abans només existia misèria i atur.

L’inici d’una nova època a l’Ulster
El desenvolupament de la campanya i els mateixos resultats electorals mostren la normalització progressiva que s’està produint al Nord d’Irlanda. En aquesta nova etapa, l’Ulster ja no necessita l’apropament entre els partits moderats, sinó la col·laboració entre els dos extrems polítics. Així, els premis Nobel de la Pau, David Trimble i John Hume, que van propiciar els Acords de Pau de Divendres Sant de 1998, han desaparegut definitivament de la primera línia política nord-irlandesa. Actualment, tal i com ha apuntat Blair, l’Ulster té “l’oportunitat històrica” per forjar la creació d’un Govern entre el DUP i el SF per tal de restablir l’autonomia a finals de mes.

Barcelona, 14 de març de 2007.

RESULTATS ELECCIONS LEGISLATIVES AL NORD D’IRLANDA (07.03.2007)

Font: BBC News, Elections 2007 [http://news.bbc.co.uk/2/shared/vote2007/nielection/html/main.stm]

MAPA ELECTORAL DEL NORD D’IRLANDA (07.03.2007)

Font: Ark: North Ireland Elections [http://www.ark.ac.uk/elections/]