ELECCIONS PRESIDENCIALS A NICARAGUA (05.11.2006)

 El passat 5 de novembre d’enguany  van tenir lloc les eleccions legislatives a Nicaragua per escollir els 90 membres que formen l’Assemblea Nacional, de caràcter unicameral, i, també, les eleccions presidencials per escollir un nou President de la República.

Anàlisi dels resultats electorals
Les enquestes apuntaven com a vencedor dels comicis a Daniel Ortega del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN), per davant d’Eduardo Montealegre del Partido Conservador de Nicaragua (PCN). Tot i això, conforme avançava la campanya electoral la diferència entre els dos candidats s’escurçava progressivament en totes les enquestes. No obstant, Daniel Ortega va guanyar les eleccions presidencials en la primera volta amb el 38.1% dels vots gràcies a la divisió de les forces polítiques de caràcter conservador. Així, Eduardo Montealegre, principal rival de Daniel Ortega, va aconseguir el 29% dels vots.

La Llei electoral nicaragüenca estableix que per proclamar-se president electe en la primera volta electoral, el candidat vencedor ha d’obtenir el 40% dels vots vàlids o bé, més del 35% dels vots amb un avantatge de cinc punts percentuals respecte el segon aspirant més votat.

Amb aquests resultats, doncs, no serà necessari realitzar una segona volta electoral i Daniel Ortega es convertirà en el proper President de la República del país.

Desenvolupament de la campanya electoral
La campanya electoral ha girat al voltant de diferents temes. En primer lloc, cal destacar l’evolució de l’economia, que no ha crescut com estava previst. Fins i tot, ha augmentat el deute, tant extern com intern del país. Aquest aspecte ha sigut de gran importància ja que els diferents candidats s’han hagut de posicionar i presentar les seves propostes polítiques per a millorar la situació econòmica del país.

El pacte realitzat l’any 2000 per mantenir el control sobre les institucions, com la Cort Suprema i el Consell Suprem Electoral, entre el Partido Liberal Constitucionalista (PLC) i el Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) ha estat un altre tema important de campanya. L’actual candidat del PLC, José Rizo, així com altres forces, com el Movimiento de Renovación Sandinista (MRS), van manifestar la seva voluntat de modificar aquesta llei. Tot i això, cal tenir en compte que per poder realitzar aquests canvis cal una majoria qualificada de 2/3 de l’Assemblea Nacional.

En tercer lloc, l’avortament va esdevenir un tema important en la campanya electoral després que el candidat del MRS, Edmundo Jarquín, digués que donava suport a l’avort en aquells casos en que la salut de la mare patís risc, supòsit que ja es troba contemplat des de 1891. Altres casos, en canvi, poden ser castigats amb penes de presó d’1 a 3 anys. El sector religiós del país va condemnar aquestes declaracions i va propiciar a que els altres candidats manifestessin que també estaven en contra de l’avortament. Concretament, cal destacar, les declaracions del FSLN, partit que té una gran relació amb l’ex-arquebisbe de Managua, Miguel Obando Bravo. Per això el candidat sandinista, Daniel Ortega, va declarar que estaven en contra de l’avortament i “a favor de la vida”. Aquestes declaracions es van produir com a conseqüència d’una neutralització i una moderació del discurs del FSLN per arribar a  més sectors de la població i aconseguir el màxim nombre de vots.

L’estratègia de moderació de Daniel Ortega i el FSLN
El candidat del Frente Sandinista de Liberación Nacional va ser President de Nicaragua des de 1985 fins a 1990 després de guanyar les eleccions de 1984. Abans, Daniel Ortega va ser un dels nou comandants de la revolució sandinista i després de derrocar la dictadura d’Anastasio Somoza el 1979 va ser coordinador de la Junta de Reconstrucción Nacional fins el 1985.

Ha estat candidat del FSLN a la presidència de Nicaragua des de les eleccions de 1984 fins a l’actualitat. Tot i perdre les successives eleccions des de 1990, aquests comicis han fet que recuperés la presidència del país.

Per aquests comicis electorals, a diferència del anteriors, Ortega ha buscat una aproximació a l’església catòlica a partir de la figura del Cardenal Miguel Obando Bravo, amb el que ha mantingut reunions continues. A més, també ha intentat apropar-se als sectors del capital i als empresaris després d’escollir com a company de candidatura a un ex banquer liberal,  i també diputat, Jaime Morales Carazo.

Els reptes de Daniel Ortega i el nou Govern
Daniel Ortega haurà de formar un govern nacional, format per persones de diferents àmbits i  diferents sectors polítics i socials, a causa de la desconfiança que existeix per part de molts sectors de la societat. Aquesta sembla la única fórmula possible per tal d’evitar un augment de la desconfiança.

El president electe, Daniel Ortega, sembla ser conscient d’aquestes reticències pel que, un cop guanyades les eleccions, ha mantingut el discurs conciliador que ja va tenir durant la campanya electoral. A més, ha mantingut constants reunions amb banquers i empresaris. En aquest sentit, ha promès que respectarà els acords del Fons Monetari Internacional (FMI), així com el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica Central amb Estats Units (CAFTA), per tal de no perdre inversions estrangeres. En aquest sentit, Ortega va apostar per les reformes sense grans canvis per tal d’atraure noves inversions.

Les relacions exteriors de Nicaragua
Un cop es va proclamar la victòria sandinista en les eleccions presidencials del passat 5 de novembre, el President de Cuba, Fidel Castro, i el de Veneçuela, Hugo Chávez, van saludar la victòria sandinista com un triomf contra l’”imperialisme”, expressió que en els darrers mesos, durant la campanya electoral, no ha pronunciat el candidat sandinista, Daniel Ortega.

Previsiblement, les relacions amb Cuba seguiran sent essencialment de caire polític. En canvi, pel que fa a Veneçuela, Daniel Ortega ha mostrat el seu suport a la creació de l’Alternativa Bolivariana para la América (ALBA), una iniciativa del pròpi Hugo Chávez. Es tracta d’obrir un nou espai de cooperació econòmica i d’intercanvi comercial entre els països d’Amèrica Llatina i que, segons Chávez, és incompatible amb el lliure comerç amb EEUU.

Entre altres motius, per això, els Estats Units han intervingut en la campanya electoral de Nicaragua en contra dels sandinistes. Cal recordar, que durant la campanya electoral, Chávez també va intervenir en aquesta a favor de Daniel Ortega proclamant la seva victòria electoral en els comicis. A més, Chávez va oferir a preus molt inferiors petroli i fertilitzants en municipis governats pels sandinistes. En definitiva, però, Daniel Ortega haurà de saber negociar tant amb els nord-americans com els veneçolans per a defensar els millors interessos del seu país.

Combatre la pobresa, principal repte del país
El principal repte del nou President de Nicaragua serà atendre els creixents problemes socials d’un dels països més pobres del continent, atraure inversions privades i generar majors fonts laborals.  Hem de recordar que segons dades del Banc Mundial, el 70% dels 5.4 milions d’habitants de Nicaragua viuen amb menys de 2$ americans al dia. A més, el 35% està en l’extrema misèria amb ingressos inferiors a un dòlar diari. Cal tenir present també que el 13% de la població es troba a l’atur. En aquest sentit, Daniel Ortega al guanyar les eleccions va fer una crida a les forces polítiques i econòmiques del país per a que s’uneixin totes per lluitar contra la pobresa.

Barcelona, 11 de desembre de 2006

RESULTATS ELECTORALS

 Partits polítics
o AC - Alternativa por el Cambio
o PLC - Partido Liberal Constitucionalista
o MRS - Movimiento de Renovación Sandinista
o FSLN - Frente Sandinista de Liberación Nacional
o PCN - Partido Conservador de Nicaragua

Font: Consejo Supremo Electoral