ELECCIONS LEGISLATIVES A FINLÀNDIA (18.03.2007)

Anàlisi dels resultats electorals
Les eleccions legislatives a l’eduskunta (parlament finlandès), celebrades el passat 18 de març, han consolidat el lideratge del primer ministre sortint i líder del Partit de Centre (KESK), Matti Vanhanen, a l’obtenir el 23,6% dels vots i 51 escons. La segona força política ha estat el partit conservador Coalició Nacional (KOK) que ha aconseguit 50 escons i un 22.3% dels sufragis. Amb aquests resultats, el partit del primer ministre sortint ha guanyat les eleccions amb un avantatge mínim d’un escó respecte la segona força política.

El Partit Socialdemòcrata (SDP), segon soci del Govern sortint, ha patit un retrocés al perdre vuit escons i se situa amb 45 escons. En quarta posició es troba l’Aliança d’Esquerres, amb un 8,8% dels vots i 17 escons, per davant dels Verds que han obtingut el 8,4% dels sufragis i 17 escons. Les altres forces polítiques que han aconseguit representació al Parlament han estat: el Partit Popular suec (SFP) amb 9 escons, els democristians (SKL) amb 7 i el grup ultraconservador Verdaders Finlandesos (PS), que ha duplicat la seva representació i n’ha aconseguit 5.

En relació a la participació, que ha estat del 67,8%, ha sigut menor del que s’esperava i lleugerament inferior a la de les anteriors eleccions que va ser del 69%.

Els comicis d’enguany han coincidit amb la celebració del centenari de les primeres eleccions generals celebrades en la història d’aquest país nòrdic l’any 1907. Finlàndia es va convertir en el segon país del món en concedir el vot a les dones, després de Nova Zelanda, i el primer en permetre que es presentin les dones com a candidates.

Desenvolupament de la campanya electoral
Al contrari de les darreres campanyes finlandeses, l’actual s’ha desenvolupat en un ambient de certa crispació i tensió política. Tots els partits han tractat de forma molt superficial els temes principals que afecten el país: el futur de les pensions, la política energètica, el canvi climàtic i el debat europeu. Per contra, els principals partits s’han dedicat a una guerra de promeses per mantenir en vigor l’actual Estat de benestar.

El KESK, que té profundes arrels agràries, ha demostrat ser un partit en que malgrat només un 6% de la població finlandesa viu del sector agrari, encara obté un ampli recolzament entre àmplies capes de la societat. Fet que explica que aquest partit hagi aconseguit una segona victòria en una societat on l’estructura econòmica es troba  basada principalment en la tecnologia punta.

Els partits que conformaven el govern sortint (KESK, SDP i SFP) eren els que tenien majors possibilitats d’aconseguir major representació en aquests comicis. Tot i això, conforme avançava la campanya electoral, ha anat emergint un cert grau de tensió entre les dues principals forces del govern, el KESK i el SDP, així com amb la Coalició Nacional conservadora (KOK).

D’aquesta manera, la campanya s’ha basat en un encreuament d’acusacions respecte els candidats de cada partit i les conseqüències que podria provocar la hipotètica victòria d’un determinat partit polític.

Els principals debats de la campanya electoral
Els debats claus durant la campanya han estat diferents que en anteriors comicis. Tots els partits han fet promeses de rebaixar els impostos i augmentar la despesa pública. Els tres principals partits han suggerit una reducció dels impostos en pensions de jubilació, feina, drets d’herència i un augment del subsidi familiar. El KESK i el SPD aposten també per augmentar la taxa d’ocupació en l’àrea dels serveis que es proporcionen a la gent gran, així com els préstecs per a infrastructures de transport.

La resta de partits polítics també han fet propostes en altres temes. Entre aquests, cal destacar l’Aliança d’Esquerres que ha centrat la seva campanya en l’ocupació. Aquest partit s’ha mostrat molt crític amb la política fiscal del Govern ja que consideren que no ha augmentat l’ocupació del país com ho hauria de permetre el creixement econòmic actual.

Inusualment, l’afiliació de l’OTAN no ha gaudit d’un perfil alt durant aquesta campanya electoral. La Coalició Nacional s’ha mostrat a favor de la incorporació de Finlàndia a l’OTAN, però aposten per a  que l’assumpte sigui decidit per la població. El KESK i el SDP s’han mostrat oberts a les discussions sobre aquest tema. La resta de forces polítiques, excepte el SFP, estan en contra d’integrar-se a l’OTAN. Segons una enquesta realitzada per Gallup el passat novembre de 2006, la majoria de la població, concretament el 59%  dels enquestats, estaria en contra de la incorporació  de Finlàndia a l’OTAN. La raó principal d’aquest rebuig, segons l’enquesta, és la implicació de Finlàndia en conflictes que no concerneixen al país directament.

Els diputats finlandesos al Parlament Europeu han expressat el seu desig per a que Europa estigui més present en la política del país. Els diputats europeus creuen que els candidats a primer ministre potencials haurien de parlar més d’Europa ja que sovint creuen que els assumptes de la UE no els concerneixen.

Barcelona, 21 de març de 2007.

RESULTATS ELECCIONS LEGISLATIVES A FINLÀNDIA (18.03.2007)