ELECCIONS AL PARLAMENT D’ESCÒCIA I A L’ASSEMBLEA DE GAL·LES
(REGNE UNIT, 03.05.2007)

El passat dijous 3 de maig van tenir lloc les eleccions regionals al Parlament d’Escòcia i a l’Assemblea de Gal·les, que van coincidir amb els comicis municipals al Regne Unit. Les eleccions van estar marcades per l’anunci de la dimissió de Tony Blair com a primer ministre, que s’ha acabat confirmant, un cop passades les eleccions, el passat 10 de maig.

Anàlisi dels resultats electorals a Escòcia i Gal·les

En els presents comicis, els escocesos han decidit la composició del Parlament d’Edimburg, format per 129 escons, dels quals 73 corresponen a circumscripcions, i 56, a regions. 

El Partit Nacional Escocès (SNP) ha estat el vencedors de les eleccions a la cambra escocesa, tot i que ha superat la segona força política, el Partit Laborista Escocès (SL), només per un escó. Així, concretament, el SNP ha aconseguit 47 escons, i el SL, 46.

Els nacionalistes escocesos han aconseguit un gran ascens en passar de 27 a 47 escons, en detriment dels laboristes, que n’han perdut 4. Per altra banda, els liberal-demòcrates (SLD), que comptaven sobrepassar la fita dels 20 escons, n’han aconseguit tan sols 16.

Els mals resultats del SLD poden complicar la formació d’un govern amb els nacionalistes, ja que amb els resultats electorals actuals, el SNP també necessitaria el suport del Partit dels Verds (SGP) per obtenir una majoria parlamentària suficient per a governar.

El recompte de vots a Escòcia no ha estat exempt d’incidències, ja que s’han hagut d’anul·lar més de 100.000 vots. Els partits polítics no han presentat cap denúncia, però sorprèn que en una democràcia madura, com és el Regne Unit, s’hagin produït tants errors en els sistemes electrònics o en el disseny de les butlletes per a votar.

Pel que fa a la regió de Gal·les, els votants han escollit els nous 60 membres que conformen l’Assemblea, dels quals 40 són designats per les circumscripcions, i els altres 20, per les cinc regions (cada regió té 4 escons).

El Partit Laborista (LP) ha estat el guanyador de les eleccions gal·leses a l’obtenir 26 escons, tot i que n’ha perdut 3 que han anat a parar als nacionalistes del Plaid Cymru (PC), els quals han passat de 12 a 15 escons. Els conservadors, tercers, han aconseguit 9 escons, com en els anteriors comicis de 2003.

El més destacat de les eleccions a l’Assemblea de Gal·les ha estat la pèrdua de la majoria parlamentaria dels laboristes, que fins ara tenien 30 escons, justament la meitat dels membres presents a l’Assemblea.

Evolució i propostes de la campanya electoral a Escòcia

La campanya electoral d’Escòcia ha estat dominada per les propostes del SNP que, fins i tot, han arribat a dominar el debat polític al Regne Unit. Entre les propostes de Salmond, candidat del  SNP, destaca la proposta de convocar un referèndum per a la independència d’Escòcia. Concretament, el SNP proposa un “independentisme gradual”, en el que seria possible un retorn a la unió amb Anglaterra si la sobirania escocesa  no funcionés.

Tot i la proposta de referèndum, segons la enquestes realitzades, tan sols un de cada cinc votants escocesos seria partidari de la independència. Aquesta opinió està més en consonància amb la dels grans partits britànics, que sense considerar sagrada la unitat nacional, pensen que els escocesos i la resta de britànics progressen millor junts.

El programa electoral del SNP, ideat pel propi Salmond, defensa un millor benestar per a Escòcia si aquesta aconseguís la independència. Les propostes en matèria econòmica i fiscal d’aquesta força política consisteixen en implantar un règim fiscal com el d’Irlanda, amb una taxa de l’impost de societats del 12.5%, per atraure inversors estrangers. A més, també proposen inversions en el petroli del mar del Nord.

Cal constatar, però, que el model fiscal d’aquesta força política només és plausible per a una Escòcia independent, ja que si s’apliqués el programa formant part del Regne Unit, entraria en contradicció amb la legislació europea de competència, en tractar diferent els contribuents d’un mateix Estat segons criteris de residència.

Els laboristes, en canvi, proposen mantenir el sistema actual, en el que la inversió pública s’assigna des del Regne Unit sota un criteri regional basat, en gran part, en la població. Per contra, els ‘tories’ preferirien que la inversió es repartís en funció dels nivells de pobresa de cada regió, mentre que els liberals-demòcrates serien partidaris d’un model mixt de cessió d’impostos i de repartiment regional d’inversions.

Alex Salmond, primer nacionalista que presideix Escòcia

Els resultats obtinguts a les eleccions al Parlament d’Escòcia permeten diferents fórmules de Govern depenent de la majoria parlamentària. El SNP va iniciar, com a guanyador moral de les eleccions, negociacions informals amb altres partits polítics, concretament amb els liberal-demòcrates i els verds, amb l’objectiu de pactar la formació d’un nou executiu.

Salmond (SNP) ha aconseguit el recolzament dels verds, i per un estret marge de vots (49 vots a favor, 46 en contra i 33 abstencions) ha estat escollit nou president del Govern autònom d’Escòcia.  El líder nacionalista encapçalarà un executiu minoritari, fet que dificultarà la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació, tal i com el SNP havia proposat al llarg de tota la campanya electoral.

Els liberal-demòcrates, a causa de la seva davallada electoral, han decidit finalment no formar part del nou Executiu. Tot i això, aquesta formació podria donar suport a iniciatives governamentals, especialment aquelles referents a la reforma fiscal municipal, el projecte per desmantellar les nuclears i la posada en marxa del programa sobre energies renovables.

A Gal·les, tot i la victòria laborista, aquests es hauran de pactar amb altres forces polítiques per tal de que Rhodri Morgan pugui encapçalar un nou Govern, després de perdre la majoria laborista.

El futur del Laborisme

L’anunci de la dimissió de Tony Blair com a primer ministre, suposarà probablement el nomenament del fins ara ministre de Finances, Gordon Brown, com a nou cap de govern. Brown, d’origen escocès, i parlamentari en representació d’aquesta regió, haurà de tenir en compte els resultats de les eleccions a Escòcia de cara als propers comicis generals previstos pel 2009-10. A més a més, el futur primer ministre haurà de mobilitzar i motivar de nou els votants laboristes, per tal d’evitar la davallada progressiva de vots d’aquests darrers comicis.

Les eleccions que han tingut lloc aquest mes, tant les regionals com les municipals, s’han interpretat com unes primàries i com un plebiscit a la gestió de Blair. En aquest sentit, durant la nit electoral, el mateix Blair va opinar positivament sobre els resultats dels comicis assegurant que són “un bon trampolí” per les properes eleccions generals i va afegir que el LP no havia obtingut una “derrota aplastant”, tal i com molts havien pronosticat.

Barcelona, 11 de maig de 2007.

RESULTATS ELECCIONS AL PARLAMENT D’ESCÒCIA I A L’ASSEMBLEA DE GAL·LES
(REGNE UNIT, 03.05.2007)