ELECCIONS LEGISLATIVES AL QUEBEC (26.03.2007)

Anàlisi dels resultats electorals
Els comicis legislatius al Quebec es van celebrar amb importants novetats per a la província canadenca. Per primer cop en 120 anys, el Govern quebequès estarà en minoria parlamentaria després de que el Parti Libéral du Québec (PLQ) guanyés les eleccions amb el 33.08% dels vots i obtingués 48 escons. En segon lloc, es va situar el partit Action démocratique du Québec (ADQ), amb el 31% dels vots i 41 escons. El Parti Québécois (PQ) fou la tercera força política, posició que no ocupava des de 1970, a l’obtenir el 28.8% dels sufragis i 36 escons.

Amb aquests resultats el líder del PLQ i primer ministre sortint, Jean Charest, aconseguí renovar el Govern, tot i que en circumstàncies extremes. El fort augment de l’ADQ suposa la fi de la tradicional bipolarització existent en les darreres quatre dècades entre el PLQ i el PL.

L’ADQ va resultar, doncs, la vencedora moral d’aquests comicis a l’augmentar la seva representació en 37 escons respecte les anteriors eleccions l’any 2003. El gran ascens d’aquesta formació política es produeix gràcies al carisme del seu líder, Mario Dumont, que aconsegueix la victòria electoral en els feus rurals i obrers, i esgarrapà vots en les circumscripcions tradicionals del PQ i en els espais liberals urbans francòfons i de classes mitges.

Una conseqüència directa de la irrupció de l’ADQ fou el descens de la representació parlamentària del PQ. Aquest fet impossibilita la celebració d’un nou referèndum sobre la independència del Quebec, dotze anys després de celebrar-se l’última consulta popular, tal i com proposava aquesta formació.

Causes de l’ascens de l’Action démocratique du Québec (ADQ)
La campanya electoral s’ha desenvolupat sota el vaticini de les enquestes que ja apuntaven un important ascens de l’ADQ. Conforme passaven les setmanes i s’aproximaven les eleccions, Charest (PLQ), i també el PQ, anaven perdent punts en intenció de vot PQ. Per contra, el partit que dirigeix Dumont, l’ADQ, va remuntar en les enquestes fins el punt de poder aspirar seriosament a guanyar les eleccions.

L’ADQ ha sabut activar el cleavage identitari amb el de la immigració, defensant que la identitat francòfona està amenaçada per les polítiques d’integració de les minories ètniques, les “accommodements raisonnables”. L’últim exemple en aquest àmbit ha estat la comunicació administrativa que autoritzava a les dones musulmanes a poder votar amb el burka. Aquesta nova política va provocar una gran polèmica que va ocasionar que les pròpies comunitats d’immigrants demanessin la revocació de les mesures més controvertides.

Aquest partit també ha aconseguit molts vots del sector jove que veu l’ADQ més com una força política que ha desfet la bipolarització existent que un partit conservador. L’ADQ s’ha inspirat en el model autonòmic espanyol, especialment en el cas català, per formular les seves propostes sobre el model territorial del Quebec. Dumont s’ha basat en la idea de modernitzar el nacionalisme proposant: “reafirmar-se sense separar-se”, expressió que ha esdevingut el lema electoral de la campanya d’enguany. Tot i això, en el referèndum de 1995, Dumont va votar a favor de la separació del Quebec.

La nova etapa del Parti Québécois (PQ)
Els resultats obtinguts per part del PQ han provocat una etapa d’inflexió en la formació política. La proposta de celebrar un nou referèndum per la independència del Quebec sembla que no ha estat recolzada per l’electorat i serà molt difícil que es produeixi en aquesta legislatura, tal i com proposava André Boisclair, candidat del PQ per aquests comicis. 

Fa uns mesos, Harper va presentar una moció al Parlament d’Ottawa en el que reconeixia als quebequesos com “una nació” dins d’un “Canadà unit”. D’aquesta manera el Primer ministre aconseguia bloquejar la iniciativa del Bloc Quebequès (nom del PQ a les eleccions federals) que proposava definir el Quebec com una nació però sense fer cap menció al Canadà.

Després d’aquests comicis, el PQ ha de començar una etapa de reflexió per debatre sobre quins han de ser els principals objectius i propostes que defensi la formació. Cal recordar que els resultats de 2003 ja havien estat molt baixos per aquesta formació, tendència que s’ha mantingut present en aquestes eleccions. En aquest sentit, Boisclair, que en 2005 va ser declarat candidat a les eleccions legislatives sols amb el recolzament del 53% dels vots, va declarar després de conèixer els resultats electorals que “la població ens ha enviat un missatge important i, tot i que la sobirania és encara desitjable, és evident que a curt termini no és realitzable. Queda clar que hem de fer canvis importants en la nostra estratègia".

El nou escenari polític al Quebec
Amb els resultats electorals obtinguts hi haurà per primer cop en més d’un segle un Govern en minoria parlamentaria on l’ADQ tindrà la clau de la governabilitat. A més, aquesta darrera formació política rebrà els fons i l’estatus d’oposició oficial que es reconeix als partits polítics amb més del 20% dels vots o 12 diputats.

L’ADQ s’ha beneficiat d’una situació de descontentament vers la política i la gestió del país per part dels polítics que tenen com a comú denominador l’aparició d’una voluntat de canvi. El càstig als dos partits que monopolitzen la política diària, la progressiva concentració de poder a Montreal i la dicotomia entre federalisme – sobiranisme, han estat alguns dels factors determinants d’aquests comicis.

L’establiment d’aquest nou escenari polític al Quebec pot tenir un impacte important al conjunt del Canadà. L’avenç obtingut per l’ADQ ha donat esperances al Primer ministre canadenc, Stephen Harper, que, fins i tot, podria avançar els comicis federals amb l’objectiu d’obtenir un govern amb una majoria parlamentaria superior, per la qual cosa ha destinat importants recursos econòmics a publicar propaganda francòfona.

Barcelona, 2 d’abril de 2007.

RESULTATS ELECCIONS LEGISLATIVES AL QUEBEC (26.03.2007)

Font: http://www.electionsquebec.qc.ca/fr/index.asp (Elaboració pròpia)