ELECCIONS PRESIDENCIALS AL BRASIL (29.10.2006)

El passat 29 d’octubre el president Lula va renovar el seu mandat al capdavant de la presidència del Brasil, al rebre més del 60% del vots en la segona volta electoral de les eleccions presidencials. Tot i els escàndols per corrupció i la compra de vots al Congrés dels Diputats, Lula segueix gaudint d’una bona reputació gràcies a les polítiques socials dedicades a les classes populars.

Anàlisi dels resultats electorals
Les eleccions a la presidència del Brasil d’enguany s’han realitzat sota un context polític totalment diferent als comicis anteriors que van tenir lloc el 2002. La campanya electoral s’ha desenvolupat amb Lula com a candidat favorit en totes les enquestes per tal de renovar el seu mandat com a President del país. A més, cal tenir present que les pressions existents fa quatre anys per part del mercat financer, sobre el risc que suposaria l’arribada al poder del candidat Lula, han desaparegut. A aquest fet cal sumar-hi la enorme popularitat del President Lula gràcies al seu discurs i a l’aplicació de polítiques socials en virtut de les classes populars, entre les que cal destacar el programa “Bolsa Familia”, entre altres.

Tot i que les enquestes van encertar que Lula guanyaria les eleccions el passat 2 d’octubre, aquest no va obtenir el suport necessari per renovar el seu mandat en la primera volta dels comicis. Concretament, Luis Inácio “Lula” da Silva (PT) va rebre el suport del 48.6% dels votants, mentre que Geraldo Alckmin (PSDB) va obtenir-ne el 41.6%.

Durant la campanya electoral les enquestes indicaven que Lula guanyaria les eleccions i que renovaria el seu mandat en la primera volta electoral, tot i que amb el pas dels dies va anar disminuint progressivament la distància entre Lula i el seu principal rival, Geraldo Alckmin (PSDB). Son vàries les causes que expliquen el retrocés electoral de Lula i l’augment significatiu del seu rival conservador.

En primer lloc, els escàndols per corrupció i la compra de vots al Congrés dels Diputats per part de Lula i el seu Govern han desgastat la figura del President. El sistema polític de Brasil està format per una gran representació de partits polítics en el Congrés. Aquesta fragmentació política dificulta l’aprovació de moltes lleis, especialment aquelles que requereixen una majoria qualificada de la cambra legislativa. En aquest sentit, el President del país ha de pactar prèviament amb altres forces polítiques i diputats el sentit del seu vot. Aquest fet s’agreuja al Brasil degut a que no existeix disciplina de vot per part dels diputats. Per aconseguir aquest suport, fins a l’actualitat, la negociació amb diputats i grups polítics parlamentaris ha comportat concessions personals, corrupció de càrrecs i, fins i tot, transferències de recursos federals no declarats.

Aquests actes han facilitat que el principal adversari polític de Lula, Geraldo Alckmin, s’erigeixi com alternativa al Govern actual, fet que li ha comportat un augment significatiu dels vots en aquests comicis. El candidat conservador, ex governador de Sao Paulo, s’ha presentat amb un programa electoral amb el que ha volgut mostrar una incompetència administrativa i gestora per part del Govern, així com els escàndols de corrupció d’aquests darrers anys. A més, també ha responsabilitzat al Govern de la crisi per la seguretat pública, especialment greu en algunes ciutats del país. 

En segon lloc, Lula ha rebut crítiques a causa de la política econòmica aplicada al Govern, considerada per molts sectors del seu partit, el Partido dos Trabalhadores (PT), de ser ortodoxa, heretera, segons aquests, de l’aplicada per Cardoso. En canvi, la política econòmica, lluny de promoure canvis radicals en l’administració de l’economia brasilera, ha realitzat importants esforços fiscals, superiors als realitzats pel seu antecessor, Fernando Henrique Cardoso. En aquest sentit, per exemple, tot i que en termes absoluts el deute públic ha augmentat, aquest ha millorat en relació al PIB. Així, durant la campanya electoral, Lula va mostrar la seva voluntat de seguir amb una política econòmica ortodoxa, però marcant un accent en el desenvolupament social per tal de reduir les enormes desigualtats socials estructurals. 

En tercer lloc, el Govern de Lula també ha rebut crítiques, en el seu intent de reforma de la Seguretat Social que va ser considerada per alguns sectors del partit com a neoliberal. Aquest fet va provocar l’expulsió de coneguts representants del PT com la senadora Heloísa Helena, líder de l’actual Partido Socialismo e Liberdade (PSOL). 

Sota aquest escenari polític es va celebrar la segona volta electoral que va tenir lloc el passat 29 d’octubre entre els dos candidats més votats: Luis Inácio “Lula” da Silva (PT) i Geraldo Alckmin (PSDB). Aquesta jornada electoral, al igual que l’anterior, va comptar amb una alta participació, superior al 80% dels votants inscrits. Lula es va fer amb la victòria i va aconseguir renovar el seu mandat al obtenir més del 60% dels vots mentre que Geraldo Alckmin va quedar enrere amb poc més del 39% dels vots.

Tot i els aspectes comentats anteriorment, assimilats per l’electorat tal i com demostren els resultats electorals,  la raonable estabilitat econòmica, l’autosuficiència petrolífera i els programes socials realitzats, han ajudat al candidat del PT a renovar el seu mandat.

Els objectius del segon mandat de Lula
El segon mandat de Lula com a president del Brasil serà continuista, mantenint com a objectiu les  polítiques socials destinades a les classes populars. El seu programa electoral és molt semblant al de fa quatre anys. Concretament, el programa de Lula i el PT estableix cinc objectius: (1) combatre l’exclusió social, la pobresa i la desigualtat; (2) l’aprofundiment del nou model de desenvolupament basat en el creixement amb distribució de renta i sostenibilitat ambiental; (3) l’educació massiva i de qualitat; (4) l’ampliació de la democràcia i diàleg polític; (5) la inserció sobirana de Brasil al món.

A més a més, Lula mantindrà la seva voluntat de prosseguir amb el programa “Bolsa Familia”, un conjunt d’ajudes destinades a les famílies més pobres, amb l’obligació d’aquestes de portar els seus fills a l’escola i mantenir actualitzat el seu quadern de vacunacions. Aquesta ha estat la política amb més èxit de Lula, de la qual n’ha extret un major rèdit electoral en aquests comicis.

La relació entre el President i el Congrés dels Diputats

Tot i l’acaparadora victòria de Lula, la situació d’equilibri entre el Govern i el Congrés dels Diputats és molt difícil. En aquesta legislatura, Lula haurà de vetllar per la responsabilitat de l’oposició i per la consecució de pactes de govern estables que no creïn greus situacions d’inestabilitat al país.

Per això, després de la victòria electoral de Lula, aquest ha manifestat el seu desig d’aconseguir un ampli consens per inaugurar el seu segon mandat amb una reforma política que doni més estabilitat al sistema polític brasiler. Per poder portar a terme aquesta reforma caldrà assegurar la fidelitat de vot dels diputats al Congrés i garantir, també, el finançament públic de les campanyes electorals per a totes les forces polítiques.

La composició d’una nova coalició majoritària en el Congrés
A partir dels resultats electorals, existeixen diverses possibilitats per a la creació d’un nou Govern al Brasil. Abans, però, cal tenir present que guanyar les eleccions no implica automàticament governar en el sistema política brasiler. És necessari un següent pas: la creació d’una coalició majoritària en el Congrés.   

En aquest sentit, Lula té diverses opcions per formar un nou Govern, tot i que cal destacar que la mala experiència de governar amb partits petits, pot comportar que en aquest segon mandat Lula intenti pactar amb un gran partit, com el Partido do Movimento Democrático Brasileiro (PMDB).

Barcelona, 03 de novembre de 2006

RESULTATS DE LES ELECCIONS PRESIDENCIALS AL BRASIL (29.10.2006)

MAPA POLÍTIC DE BRASIL (RESULTATS ELECCIONS PRESIDENCIALS, 29.10.2006)

FONT: Election Resources (http://electionresources.org/br/index_es.html)