Aparentment, alguns dels comentaris publicats sobre les conclusions de la darrera Cimera del G8 celebrada a Alemanya, reflectien certa satisfacció davant dos dels temes més espinosos de l'esdeveniment. Primer, sobre l'escalfament del planeta, on s´afirmava l´entesa entre els líders per signar un acord entre els països rics per reduir l'emissió de gasos contaminants a la meitat, el 2050. I segon, també sobre l'escut antimíssils i la situació de Kosovo, que havent enfrontat fortament les diplomàcies dels EUA i de Rússia, propiciant un clima fins i tot comparable al de la guerra freda, va culminar en un resultat positiu.

Tanmateix, respecte el pre-acord o compromís sobre el canvi climàtic, el cert és que, vist amb perspectiva, queda lluny de les expectatives que s´havien fixat els representants europeus, principalment Alemanya, i també d´altres actors, com l´organització ecologista Greenpeace. De fet, segons un marcador d´objectius elaborats per aquesta mateixa ONG, s'hauria produït un resultat final de la cimera de 4 a 1 en contra dels ambientalistes. Així, dels cinc elements claus que preveien adoptar els països del G8 per lluitar contra l´efecte hivernacle, sols en un es van complir les expectatives inicials. I, en definitiva, l'acord final assolit es basa en el compromís per què, abans del 2009, s´hagin celebrat negociacions sota el Protocol de Kyoto, que permetin reduir els gasos contaminants, a mitjans de segle. Així, en suspens, o suspesos, han quedat aspectes com la demanda de reduir les emissions en un 30%, de cara el 2020 i en un 80-90%, pel 2050, per part dels països industrialitzats; o d'aturar la pèrdua i degradació de boscos en zones verges de cara al 2010, i de tots els espais forestals, el 2020.

Respecte les tensions entre les dues superpotències, es va aconseguir una alternativa en el capítol dels antimíssils que Washington va rebre de manera positiva. Però queda encara sobre la taula la resolució del tema del Kosovo, on cadascun d´ambdós països defensa posicions antagòniques: els EEUU, la seva independència, i Rússia, mantenir el ser estatus actual.

Novament, però, qui ha de saber definir els matisos i els equilibris necessaris per aconseguir compromisos és Europa. En efecte, amb una única veu, la Unió Europea podria assolir de ben segur una solució per aquest territori balcànic si, per exemple, decidís iniciar les negociacions d'adhesió amb Sèrbia, i refredar d´aquesta manera el contenciós territorial.

Pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic, la Unió ja és capdavantera en moltes iniciatives medi ambientals, i els seus Estats són signataris del Protocol de Kyoto. Cal ara conscienciar altres territoris, en especial a l´administració Bush, i els països industrialitzats emergents, i actuar sempre amb una única veu en fòrums internacionals, com el que representa el G8.

Cal també prendre nota de les mobilitzacions pacífiques (descartant i condemnant aquelles que s´han caracteritzat per l'ús de la violència) al voltant de la cimera, que novament han pres rellevància i han aconseguit reunir un gran nombre de participants de tendències i demandes ben diverses, una cara ben diferent de l'apatia ciutadana de la qual sovint pateix la política.