El socialdemòcrata Álvaro Colom serà el primer president d´esquerres que tindrà Guatemala d´ençà el 1985, quan van celebrar-se les primeres eleccions democràtiques. Els comicis del passat diumenge han donat com a vencedor el líder de la Unidad Nacional de la Esperanza (UNE) per davant de la candidatura de l´exgeneral Otto Pérez Molina del Partido Patriota (PP). Colom ha aconseguit el 52,6% dels vots, enfront del 47,4% del seu contrincant polític. Aquesta era la tercera vegada que el líder socialdemòcrata aspirava a la presidència de Guatemala, espera que li ha servit ara per convertir-se en el president electe més votat de la nova era democràtica després de diverses dècades de règims militars.

Colom ha assenyalat que se sentia satisfet pel suport de la ciutadania i que la població havia donat un "prou" a "la tràgica història del passat a Guatemala", en referència directe al seu oponent. De fet, l´exgeneral, i candidat de la dreta, ha utilitzat en profusió al llarg de la campanya el recurs de la inseguretat amb l´eslògan "Mano dura" . Per contrarestar aquest missatge, el president electe socialdemòcrata anuncià que la seva primera acció serà "la conciliació nacional de tots els guatemalencs".

En la primera volta, que va celebrar-se el passat 9 de setembre, Colom també va guanyar a Pérez Molina entre els catorze candidats que hi van concórrer, amb el 25,62% i el 21,35% dels sufragis, respectivament. Segons la valoració de la delegació del Parlament Europeu que va fer-ne el seguiment dels comicis, en la qual hi participà com a representant socialista la diputada Maria Badia, les condicions en què va desenvolupar-se el procés electoral "reflecteixen una notable millora en la consolidació democràtica a Guatemala, que des del Parlament Europeu donem suport i encoratgem" . Aquesta mateixa delegació ha supervisat també la segona volta de les presidencials.

Els diputats van felicitar als ciutadans i ciutadanes del país centreamericà per "la consciència cívica demostrada" i van constatar l´alta participació en els comicis, "especialment la femenina". Encara que lamentaven la violència "que ha tingut lloc durant la campanya, així com els fets violents aïllats esdevinguts el dia de les eleccions, com la intimidació a votants o la crema de meses electorals". Només des que es va obrir el procés electoral, mig centenar de candidats, activistes polítics o familiars d´aquests han estat assassinats . Circumstàncies tràgiques, que en la jornada definitiva del passat cap de setmana s´han repetit. Durant el dia de reflexió, el candidat socialdemòcrata Colom denuncià el robatori de paperetes del seu partit en centres electorals per part de seguidors del seu contrincant.

El futur president haurà de fer front a l'herència que li deixa la dreta: una situació de violència, pobresa i corrupció amb una mitjana de 17 assassinats diaris, segons dades oficials, i malgrat ser l´economia més forta de Centreamèrica, el 51% de la població viu en condicions de pobresa i el 15% en situació d´extrema pobresa .