"Actor polític global", article de Javier Solana (El Periódico)
Quan el 25 de març de 1957 es va firmar el Tractat de Roma, pocs s'haurien imaginat l'extensió i profunditat dels canvis que un esdeveniment com aquell havia d'implicar. En els 50 anys transcorreguts, és una verdadera transformació el que ha viscut Europa. D'una Comunitat Econòmica Europea composta per tan sols sis països, hem passat a formar una Unió Europea integrada per 27 estats membres, i que avui és un actor polític a escala mundial.
Encara que, a l'inici, l'objectiu més evident fos promoure la cooperació econòmica entre els signataris, a ningú se li escapa que la motivació era principalment política: que els europeus no tornéssim a patir mai una guerra. I així ha estat per a aquells estats que s'han adherit al projecte i que, pas a pas, han anat edificant la Unió Europea que coneixem avui. Des que es va iniciar aquest projecte, cap Estat membre ha tornat a prendre les armes per dirigir-les contra el seu veí, trencant així un sinistre engranatge en què cada generació semblava condemnada a alçar les armes en algun moment.
Naturalment, aquest afany de pau no el tenim únicament per als estats membres. La nostra responsabilitat va molt més enllà. La tenim, en primer terme, amb els nostres veïns més directes. Per aquesta raó ens importa tant ajudar a resoldre els focus de tensió que encara subsisteixen en el nostre propi continent, i treballem activament amb els països dels Balcans que encara no han resolt tots els seus problemes. Ho hem de fer per convicció, però també per necessitat, perquè l'estabilitat més enllà de les nostres fronteres és una garantia d'estabilitat per a tots nosaltres.
MÉS ENLLÀ DEL nostre continent, també la UE s'ha convertit en una referència, cosa que l'ha portat a assumir noves responsabilitats, especialment en el camp de la resolució de conflictes i del manteniment de la pau. I precisament el camp en què probablement deu haver progressat més la UE és el de la Política Europea de Seguretat i Defensa (PESD). La rapidesa amb què s'ha desenvolupat ha estat verdaderament extraordinària, cosa que podria semblar paradoxal ja que es tracta d'una de les àrees on es manifesta amb més força el principi de sobirania estatal. A través d'una sèrie d'instruments --capacitats civils i militars ràpidament desplegables, noves institucions i mecanismes decisoris més eficients-- la UE pot dur a terme un paper més coincident amb les seves responsabilitats.
Si mirem el mapa mundial, pràcticament no hi ha cap crisi, cap problema important sobre el qual no es consulti la Unió Europea. Des de l'Àfrica fins al Pròxim Orient i més enllà, la Unió Europea està portant a terme tot un seguit de missions que permeten salvar vides, protegir els més vulnerables i crear una estabilitat més gran. Per aconseguir-ho, la UE utilitza totes les eines de què disposa: el profund coneixement dels països on actua, el diàleg, però també l'acció. Si jo sóc el primer a creure en la força de les paraules, també sóc el primer a defensar que la Unió Europea s'ha de comprometre amb recursos civils i militars allà on sigui necessari.
Així és com ho estem fent, per exemple, a la República Democràtica del Congo (RDC). L'estiu passat vam col.laborar estretament amb la força de les Nacions Unides (MONUC) per mantenir la pau i l'ordre públic durant el període electoral, una fase delicada i essencial del procés de transició democràtica en aquest país africà. No obstant, el final de la missió, el mes de novembre, no va significar el final del nostre recolzament a la RDC, ja que hi mantenim una missió d'assessorament i assistència en matèria de reforma del sector de la seguretat.
Al Pròxim Orient, els nostres veïns de l'altre costat del Mediterrani, duem a terme una tasca intensa, mediant entre les parts i consultant els actors regionals i internacionals. Fora d'Europa, és la regió del món on viatjo amb més freqüència, amb la voluntat i el desig sincers que trobem com més aviat millor una solució a un conflicte que dura ja fa massa anys.
Els pares fundadors van iniciar una aventura apassionant. No es podien imaginar el camí que faríem en 50 anys, però el seu mèrit va ser obrir-nos el camí pel qual hem anat creant un espai de pau, estabilitat i prosperitat a Europa, amb vocació de projecció dels nostres valors en el món. L'èxit del nostre projecte, a la vegada que ens dóna la necessària legitimitat, fa que, des de fora, Europa sigui vista cada vegada més com un actor global i necessari per a la prevenció de conflictes, el manteniment de la pau, la promoció dels valors democràtics i la reconstrucció dels països.
FONT: El Periódico - 26.03.2007