Per una vegada el candidat de la dreta, Nicolas Sarkozy, té raó en una cosa: el debat a partir d´ara està “entre dues idees de la nació, dos projectes de societat, dos sistemes de valors i dues concepcions de la política". Ségolène Royal fa temps que té això ben present, i la seva campanya s´ha basat precisament en contrastar les grans diferencies entre el seu model de democràcia participativa i de reformes socials amb el model intransigent i identitari que proclamava el candidat conservador.

Estem davant d´una situació semblant a la primera volta de les eleccions del 1981, que també van coincidir en un canvi de cicle polític, quan F. Miterrand, malgrat perdre a la primera volta (25,8 %) davant V. Giscard d´Estaing (28,3 %), va aconseguir capgirar aquests resultats 15 dies més tard amb un 51,7 % en contra del 48,3 % en què es va quedar la dreta. Royal, que ha reivindicat la figura de l´expresident socialista al llarg de la seva campanya, es troba ara en la mateixa situació, encara que en aquest cas, caldria un moviment del vot de centre molt majoritari cap a la candidata socialista per a donar el sorpasso .

Una altra bona noticia ha estat la caiguda de l´extrema dreta del Front Nacional de Le Pen, una dada que satisfà a tots els demòcrates, així com l´alta participació dels ciutadans i ciutadanes francesos (més d´un 85 % del cens), la segona més alta en uns comicis presidencials d´ençà la instauració del sufragi universal.

Com a socialistes catalans “estem orgullosos dels resultats de Ségolène”, segons paraules de Maria Badia, secretària de Política Europea i Internacional del PSC i diputada al Parlament Europeu. “Pels socialistes -ha dit Badia- és un motiu de gran satisfacció tenir una dona com Segolène Royal candidata a la República de França, perquè significa una aposta decidida per les polítiques de cohesió social, d´igualtat d´oportunitats i d´un altre estil de fer política més proper als ciutadans i ciutadanes” .