No és exactament la Constitució Europea, però a afectes pràctics és bastant similar. El nou Tractat de Reforma de la Unió Europea, o de Lisboa com segurament serà conegut pel seu lloc d´origen, recull l'esperit i gairebé tota la lletra del projecte de Constitució Europea que vam ratificar una gran majoria de catalans i espanyols.

En essència, suposa una reforma de les institucions comunitàries i del seu sistema de presa de decisions per poder aprofundir en el procés d´integració europea i reforçar la capacitat de la UE amb 27 Estats membres, i possiblement alguns més de cara al futur .

També recull altres elements destacats que contemplava el projecte de Constitució, com col·locar als ciutadans i ciutadanes europees amb els seus drets i llibertats en el centre del procés de construcció europea al reconèixer el caràcter vinculant de la Carta de Drets Fonamentals, o el foment de la democràcia participativa europea, amb mesures com la iniciativa legislativa popular , que permetrà que un milió de signatures promoguin iniciatives legislatives a nivell europeu.

A nivell institucional, el nou Tractat també és un bon reflex del que ja es defensava en el text constitucional, recollint tots els canvis necessaris que permetran visualitzar unes institucions europees amb una direcció i un funcionament més eficaç, transparent, i democràtic. Així, es crea la figura d'un president estable de la Unió, s´enforteix la figura de l'Alt Representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i la Política de Seguretat, que serà al mateix temps vicepresident de la Comissió Europea, i es dota a la UE de personalitat jurídica única . Una decisió, aquesta darrera, de molt pes de cara a les relacions internacionals que podran establir-se en nom de la Unió, i poder aparèixer així amb una única veu al món.

Des de la perspectiva democràtica s´instaura un nou sistema per al càlcul de la majoria qualificada en la presa de decisions en gairebé mig centenar de matèries. D´aquesta manera podran endegar-se més polítiques comunes que fins ara fàcilment quedaven bloquejades en cas de no aconseguir-se la unanimitat. Aquests acords es complementen amb un augment extraordinari del poder de codecisió del Parlament Europeu, un fet cabdal per tal d´enfortir la democràcia en el procés de decisions comunitari. En definitiva, es modernitzen les institucions comunes i s´enforteix la presència de la Unió al món .

Un altre de les decisions destacades de la cimera europea és la nova assignació d´escons al Parlament Europeu, que fa que Espanya recuperi els quatre representants “perduts” durant el Consell Europeu de Niça. En aquest sentit, el Govern espanyol podria haver reclamat, fins i tot, un escó més al·legant raons de població ja que amb les xifres de població del 2006 -que s'oficialitzaran properament- Espanya guanya 700.000 habitants, una diferència que li atorgaria passar dels 54 acordats als 55 escons. Però, des de l´executiu espanyol va decidir-se anteposar els interessos generals davant dels propis per tal d´evitar el bloqueig, el qual amenaçava Itàlia si no aconseguia un representant més. Actitud que cal valorar positivament malgrat el desig del president Rodríguez Zapatero d´avançar "més ràpid i més lluny", però entenent que l´objectiu final era arribar a un acord conjunt. El sentit del consens assolit queda resumit per la secretària de Política Europea i Internacional del PSC, Maria Badia : “no és ni el millor pels que volem més Europa política, ni és el millor pels que no volen res més que un gran mercat, però és bo per Europa i pels seus ciutadans”.