“És important preservar els assoliments del Procés de Barcelona i de la política de veïnatge com a marcs generals de cooperació que ofereixen un gran marge de maniobra per a desenvolupar relacions específiques amb els nostres socis” . Aquesta és la resposta que la responsable de Relacions Exteriors de la Comissió Europea, Benita Ferrero-Waldner, va donar a la pregunta que la diputada socialista, Maria Badia, li va formular al Parlament Europeu, amb motiu de la confusa proposta del president francès, Nicolas Sarkozy, sobre l´establiment d´una Unió Mediterrània pensada de moment, pels països de  la Mediterrània Occidental.

Els objectius d´aquesta iniciativa no són clars, si bé semblen estar vinculats molt especialment a aspectes de seguretat i també energètics, preferentment mitjançant mecanismes de relació intergovernamentals.

D´aquesta manera, aspectes que actualment es troben en el marc de les relacions multilaterals de cooperació entre els socis mediterranis i la Unió Europea, com són els àmbits econòmics, socials, i especialment el foment del diàleg intercultural, podrien esdevenir secundaris en el marc del projecte entre Estats que té en ment el mandatari conservador francès.

Així, la Comissió Europea,  mentre veu bé totes les iniciatives que tinguin per objectiu resituar en el centre de les prioritats europees les relacions amb els nostres veïns mediterranis, es mostra prudent davant de propostes com la de Sarkozy, que s´apartin de les relacions institucionals consolidades entre Europa i el Mediterrani.

L´especulació que hi ha a l´entorn de la proposta d´Unió Mediterrània d´utilitzar-la com a via d´entrada  -de segona fila- per associar Turquia a Europa, tampoc compta amb el vist i plau de la UE, tota vegada que el procés d´adhesió amb Turquia va seguint el seu curs.

Una primera conseqüència  de la proposta de creació d'una organització d´Estats únicament mediterranis al marge del conjunt de la UE, seria afavorir el desplaçament de les prioritats estratègiques exteriors o de veïnatge de la UE cap a la seva frontera oriental. Aquesta proposta podria suposar, en definitiva, alimentar la despreocupació pel compromís de corresponsabilitat d´aquells socis europeus sense vincle directes cap a la regió mediterrània, deixant que els reptes i problemes associats al Mediterrani es veiessin com a afers únicament d´aquells socis limítrofs amb aquest mar.

És per això “indispensable”, com va assenyalar la comissària europea, “implicar tota la Unió en projectes que afectin  tots els Estats membres”. “Sols amb la participació política, financera i institucional de la Unió poden assolir-se resultats significatius”: una clara referència de Ferrero-Waldner a la proposta de club-med presentada unilateralment per Sarkozy.