"L’esquerra i el centreesquerra italià s’uneixen" (Endavant)

Fent pinya davant les embranzides de la dreta.
 

Aquest cap de setmana Itàlia ha viscut una jornada de participació política extraordinària i sense precedents. La raó: “hem decidit fer néixer un partit a través de primàries” segons l'actual alcalde de Roma, Walter Veltroni. Les condicions: trobar-se registrat com a simpatitzant i abonar un euro abans de votar.

D’aquesta manera, molts ciutadans s’han vist atrets per la crida que ha suposat la celebració d’unes eleccions primàries per escollir el líder del nou Partito Democratico (Pd), nascut de la fusió dels Demòcrates d'Esquerra -hereus del PCI-, i La Margarida - d'inspiració demòcrata cristiana-.

La nova formació que aglutina la fragmentada, diversa i plural centreesquerra italiana sembla haver trobat el mecanisme per aconseguir en primer lloc, la mobilització de les seves bases, i en segon terme, unitat interna -per tant, una sola veu- que doni recolzament a l’acció política que desenvolupa l’actual govern de Romano Prodi. Els motius són reals: el programa que vol dur a terme la coalició de centreesquerra topa amb constants critiques i pressions per part dels sectors conservadors del país, que aprofiten qualsevol discrepància o contradicció que pugui aparèixer en les seves files. És a dir, calia una organització política ben estructurada que doni sentit, coherència, i estratègia comuna a la diversitat ideològica que sosté al govern Prodi.

Així, W. Veltroni ha estat el vencedor per encapçalar el nou Partit Demòcrata italià, que vol donar al govern italià l’estabilitat que necessita. Segons enquestes de darrera hora, en cas de celebrar-se uns comicis generals, les urnes li atorgarien la confiança de gran part de l’electorat, el 30% dels sufragis.

Els més de tres milions de ciutadans i ciutadanes italians que han sortit a manifestar el seu suport al Pd, són mostra de l’interès renovat per la política i per noves formes de participació, malgrat el descrèdit -quasi bé secular- que pateix la política del país veí. Com ho ha definit encertadament R. Prodi, un dels seus principals promotors  “és l’antídot de l’antipolítica”. Veltroni, el representant del partit dels Demòcrates d'Esquerres, ha sabut llegir aquest missatge i és per això que ha assolit un ampli suport, del 75% dels vots emesos. En l'elecció, també hi van poder participar els immigrants que tenen residència legal a Itàlia.

A partir d’ara, el nou partit que aplega les dues principals forces polítiques que formen l'actual coalició governamental: els Demòcrates d'Esquerra, i La Margarida, ha d’iniciar el seu camí per consolidar-se com a referent únic i unit del centreesquerra italià. I superar d’una vegada la divisió de les esquerres i els progressistes italians, on trifurques internes dificulten el recolzament i l'estabilitat que el govern de Prodi necessita, així com la fortalesa per aturar les embranzides neoconservadores de la dreta italiana.