Espanya mantindrà finalment, a partir de les pròximes eleccions europees de 2009, els quatre escons que en principi havia de perdre per tal d´ajustar la composició del Parlament arran de les darreres ampliacions. Això significa que dels 54 diputats i diputades actuals, havia de quedar-se amb 50, que són els que li foren assignats durant la cimera de Niça que va negociar a la baixa l´aleshores president del Govern, José María Aznar. Gràcies a l´informe del diputat conservador, Alain Lamassoure, i del socialista, Adrian Severin, l´acord fou subscrit amb 17 vots a favor, 5 en contra i 3 abstencions, durant la reunió del passat dia 3 d´octubre a la Comissió d´Afers Constitucionals. El proper ple del Parlament haurà de ratificar aquest informe, així com el Consell Europeu.

Entre els eurodiputats que es van abstenir es troben els del PP presents en aquesta Comissió, perquè van considerar que Espanya podria haver aspirat a més seients dels 54 assignats. Caldria, no obstant, recordar a aquests diputats del PP, la seva manca de memòria, car precisament fou l'expresident del Govern, qui va “regalar” -en benefici d´altres Estats-, que els ciutadans espanyols obtinguessin menys representativitat directa, és a dir menys diputats, a canvi de guanyar més poder com a govern en el Consell de Ministres de la Unió Europea .

Aquest canvi de cromos del PP és una factura que amenaçava deixar a catalans i espanyols subrepresentats en el Parlament a partir de la propera legislatura. I, per això, aquesta actitud calia entendre-la com a menyspreu i manca de respecte de l´anterior Govern del PP cap a l´única institució europea democràticament escollida que representa directament tots els ciutadans i ciutadanes de la Unió.

Així, tot i la paritat que actualment mantenen Polònia i Espanya en nombre d´escons, amb el nou esquema i l´evolució de la població, Espanya mantindrà aquests 4 diputats, mentre que Polònia en perdrà tres de cara als propers comicis europeus. Com va assegurar el socialista A. Severin, “els espanyols mantindran el seu pes polític en aquesta institució europea, després de veure´s amenaçada per una mala negociació del Govern Aznar” .

D´acord amb el criteri utilitzat, en base a paràmetres demogràfics, el repartiment proposat quedaria de la següent manera: Alemanya (96), França (74), Regne Unit (73), Itàlia (72), Espanya (54), Polònia (51), Romania (33), Holanda (26), Grècia (22), Portugal (22), República Txeca (22), Hongria (22), Suècia (20), Àustria (19), Bulgària (18), Dinamarca (13), Eslovàquia (13), Finlàndia (13), Irlanda (12), Lituània (12), Letònia (9), Eslovènia (8), Estònia (6), Xipre (6), Luxemburg (6) i Malta (6).

D´aquesta forma, els nostres ciutadans mantindran la seva representativitat democràtica en una institució que cada vegada juga un paper més important en el procés de decisions comunitari .