Solidaritat a alta mar i despreocupació a terra ferma. (Endavant, 04.06.2007)

L'odissea del pesquer català "Montfalcó", que va rescatar 26 immigrants que havien naufragat en aigües líbies, ha tingut finalment un desenllaç feliç. Gràcies a la solidària actitud del capità del vaixell i del conjunt de la seva tripulació, 26 persones foren salvades d´una mort segura.

Tanmateix, la determinació i la solidaritat del pesquer català no va estar exempta de dificultats. I és que la bona diligència del Govern espanyol cooperant en la recerca d´un lloc d´acollida proper a la zona del rescat va topar més tard amb la negativa dels països veïns a ajudar, Malta i Itàlia; fet que comportà la decisió de l´executiu central d´enviar una embarcació de Salvament Marítim per traslladar-los sans i estalvis a un port espanyol. Així, una vegada constatat que aquests dos socis europeus negaven l´entrada als seus ports al vaixell català que transportava els immigrants, les autoritats espanyoles van establir un permanent contacte amb els responsables de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats -ACNUR-, per a trobar una solució conjunta per aquesta crisis humanitària.

I és que la manca de solidaritat va arribar fins a les pròpies institucions europees i, en particular, a la Comissió, que es va veure impotent per gestionar i cercar una sortida comuna d´emergència a la situació en què es trobava el "Montfalcó". Fins el punt que un portaveu de la institució va reconèixer que no sabien com sortir-ne, i que no podien fer-hi res, més enllà de deplorar la poca solidaritat d´alguns països europeus.

El ministeri de Treball i Afers Socials va indicar que la negativa de Malta és criticable tenint en compte que tan sols se'ls demanava que accedissin a fer "un acolliment només humanitari i no permanent", de manera que després de rebre els immigrants sense papers per donar-los aigua i aliments es podria haver buscat una solució definitiva. Cal tenir en compte que la situació dels immigrants dins del pesquer era complicada, degut a la falta d´espai, en tractar-se d´una embarcació petita. A això s'hi afegeix el fet que la tripulació, formada per mitja dotzena de persones, s'havia de fer càrrec del menjar per a ells i per als 26 rescatats. En definitiva, una situació ben delicada. Tot plegat, un mal exemple per aquells que creuen que la Unió Europea ha d´assumir noves responsabilitats, i més quan es tracten casos en què es veuen involucrats diferents Estats membres. De fet, és en especial en situacions de caire intracomunitari on la solidaritat i cooperació europees haurien de sobresortir i demostrar la seva eficàcia, assumint cadascú la responsabilitat que li correspon.

Però no és la primera vegada que el Govern espanyol posa el crit al cel en qüestions d´immigració i refugiats per la manca de co-responsabilitat: ja sigui a nivell directe de les institucions comunitàries, o dels propis països socis que, com en aquest cas, miren cap un altre lloc.

En definitiva, si volem i demanem més Europa és perquè estem convençuts que és la millor manera de resoldre en comú molts dels reptes. Però no només els reptes, també molts dels problemes que tenen els ciutadans europeus, i en alguns casos, també els no comunitaris, com en aquesta ocasió.