"Tot el que hem fet els últims deu anys ha estat preparar-nos per a aquest moment", deia Tony Blair al referir-se a l´acord d´aquesta setmana entre el republicà, Gerry Adams i l'unionista, Ian Paisley. Un procés de pau amb un recorregut d´una dècada, farcit d´entrebancs, d´ençà que va iniciar-se amb l´arribada dels Laboristes al govern britànic el 1997. El full de ruta marcat amb l´acord de Divendres Sant, un any més tard, s´ha complert i ara caldrà aplicar encara un altre dels seus apartats: la distribució dels ministeris segons els resultats dels comicis del passat 7 de març, que va guanyar el Partit Unionista Democràtic (DUP), seguit pel Sinn Féin.

Sens dubte, la trobada dels líders republicà i unionista d´aquesta setmana, és una trobada històrica , no sols pel fet que dos partits antagònicament oposats s´han posat d´acord per formar govern, sinó també perquè els seus respectius líders, Paisley i Adams, no s´havien dirigit ni tan sols la paraula, ni s´havien trobat mai cara a cara, malgrat ser dos dels polítics europeus amb més dècades d´activitat.

Ni Paisley ni Adams, ni els dos partits que representen, han estat els únics protagonistes del diàleg en aquest procés; de fet, no són pas ells els qui inicialment van liderar el primer acord, el de Divendres Sant de 1998. Van ser els dos partits moderats, el partit unionista de David Trimble, i el partit Socialdemòcrata i Laborista (SLDP) de John Hume, els primers en fer el gran pas històric que significà aquell acord de Divendres Sant, propiciant així el desenvolupament de tot el procés . Com a reconeixement per aquest fet, Hume i Trimble, compartiren el Nobel de la Pau pel seu esforç en assolir una fita costosa en un conflicte enquistat.

La prova del nou per a la plena normalització democràtica a Irlanda del Nord no arribarà fins que realment un partit pugui aplegar de manera transversal les dues comunitats catòlica i protestant , superant l´eix identitari actualment predominant, per passar a un eix ideològic esquerra/dreta, com així es defineixen la majoria de democràcies consolidades.

De la lliçó d´Irlanda del Nord, per tant, se´n pot extreure la conclusió que l´autodissolució progressiva de l´IRA i dels paramilitars unionistes ha anat incrementant-se de manera quasi bé paral·lela i proporcional al diàleg entre les forces polítiques enfrontades. A partir d´ara, hauran de demostrar que es poden posar també d´acord en temes que preocupen la vida diària de la seva ciutadania, aparcant encara que sigui per un temps el debat sobre la reunificació de l´illa.

FONT: PSC Endavant