El multilingüisme forma part de la política, la legislació i la pràctica comunitàries des dels Tractats de Roma. Però recentment, hi ha certs canvis en el sí de les institucions europees que pretenen reforçar el principi del multilingüisme, i desenvolupar una política lingüística coherent i global per a la UE. Així ho definia la proposta de la Comissió Europea “Una nova estratègia marc per al multilingüisme” (novembre de 2005).

Aquesta estratègia global va adquirir un considerable impuls el passat 1 de gener, en convertir-se el multilingüisme en una cartera separada dins la Comissió Europea, i amb comissari propi, el romanès, Leonard Orban. Les seves primeres accions van ser elaborar una agenda política per al multilingüisme amb l'objectiu d'establir un full de ruta sobre la base de l´horitzontalitat de les qüestions relacionades amb les llengües. Així, es reconeixia la importància del multilingüisme per a una àmplia gamma d'àrees polítiques, especialment de cara a l'agenda de Lisboa.

Que el multilingüisme s'hagi convertit en un àrea política –i també en una prioritat- de la UE per dret propi, mostra clarament que la Comissió cada vegada és més conscient de la importància creixent del repte de la diversitat lingüística per al projecte europeu. A conseqüència de l'ampliació, del mercat únic i de la mobilitat dintre de la UE, de la diversitat regional, de l'adveniment de la societat de coneixement, de les migracions dins la pròpia Unió i de la globalització, aquesta pluralitat idiomàtica ha arribat a una dimensió completament nova en termes de complexitat i importància política, com així reconeix la mateixa Comissió Europea.

En aquest context s'inclou també l'acord que va assolir el govern socialista espanyol per l'ús del català en les institucions comunitàries per part dels seus representants, i el paper dels diputats catalans en el Parlament Europeu -entre ells, els socialistes- perquè les seves intervencions puguin fer-se en la nostra llengua, com ja poden fer les ciutadanes i ciutadans catalans quan s´han d´adreçar a les institucions europees.

Totes aquestes accions obtenen ara el suport i el reconeixement arran de les conclusions del Grup d'alt nivell sobre multilingüisme de la Comissió Europea, i que foren presentades amb motiu del Dia Europeu de les Llengües, el passat 26 de setembre.

Aquests experts ressalten l'eficàcia dels models educatius de Catalunya, Galícia, el País Basc i el País Valencià per implantar el bilingüisme. L'estudi defensa que els sistemes educatius d'aquestes comunitats, amb professors especials de suport, són un exemple per exportar a d'altres països de la UE, i relaciona l'aprenentatge d'altres llengües amb el creixement econòmic i la cohesió social entre cultures.

L'informe destaca el "know-how" (saber fer) adquirit als col·legis bilingües d'aquestes quatre comunitats autònomes, on "des de fa dècades s'han implantat mètodes sofisticats d'immersió lingüística i programes especials de formació per a professors". Finalment, els experts posen en relleu que aquests mètodes han de "difondre's a la Unió Europea.

En definitiva unes conclusions que són una bona noticia per a Catalunya i el seu model d´immersió lingüística, tal i com va recordar el president de la Generalitat, José Montilla, durant el debat de política general al Parlament.